Que hi faig?

Saluts, primer de tot gràcies per atendrem. M'agradaria explicarte un gran problema que porto cargat a les espatlles, i es com dir-li als meus pares que tinc novio. Pero i ha més... veuras vaig surtir per primera vegada amb aquest noi fa un any i s'ho vaig dir als meus pares, pero una semana després ell hem va deixar. La segona vegada que vam començar a sortir va ser més cap al estiu, ell hem va assegurar que s'arrepentia molt d'haver-me deixat l'altra vegada, diu que va ser un tonto... (be tambe s'ho vaig dir als meus pares) pero una semana després hem va tornar a deixar. Despres d'aquella vegada van pasar mesos on ell sobint em deia que tornessim que m'estimaba molt i s'arrepentia. Be, vaig decidir "venjar-me" sortint amb un altre noi, ell era molt diferent, es portaba molt be amb mi, pero no hem sentia protegida ho veia com un nen, de totes maneres no hem va servir per oblidar-me'n de l'altre noi. Vaig durar 3 mesos amb aquest, despres ho vaig deixar jo, y uns dies despres ja va vindre l'altre amb la cançoneta de que m'estima y tal, que mai a pogut oblidar-se'n de mi... ¿Sinserament? voste que es psicologa ho entendra, pero soc jove, inesperta tonta i lo pitjor de tot estic enamorada d'ell, de sempre desde que el vaig veure 2 anys abans de sortir amb ell. Finalment, com ho hauràs imaginat li vaig dir que si, ara portem una semana, estem millor que mai, de veritat. Es molt mes carinyos amb mi, hem tracta com una princesa i cuida constantment tots els detalls perque hi sigui feliç. El problema ara es, com li dic als meus pares que ara mateix odien a aquest noi per el que hem va fer en un passat. Soc la seva unica filla, sincerament soc una nena mimada "pijeta" , hi estic sortint per tercer cop amb un noi, la veritat, molt diferent a mi. Ell es imigrant te tatuatges i una pinta de macarra, que sincerament MENCANTA. Que faig? Soc un cas apart? Sento la parrafada pero si em contestes estaré molt agrïdaa!

Hola! Sóc l'Eli Aulet. Psicòloga d'Interpersonal. Deu ni do!!! Pel que expliques han passat forces coses entre vosaltres. Si ara esteu bé, disfruta, i alhora vés avaluant com va seguint la situació abans de deixar anar l'amor de cop. L'enamorament és positiu, pe`ro no és suficient per a què una relació funcioni. A més, enamorar-nos ens podem enamorar de moltíssima gent, per tant el que més hem d'observar és si és una relació fàcil, en el sentit de que m'hi sento còmode, hi confio, és fàicl posar-nos d'acord i respectar a l'altre, etc. Tu decideixes, però jo et recomanaria que abans de fer més passos; com dir-ho als teus apres;, tingues en compte el passat que heu tingut i vés avaluant si han canviat les coses i hi pots confiar. Endavant Eli Aulet www.interpersonal.cat