Holaa! Bueno, fa 4 anys ens vem mudar de pis perque el que teniem era bastant petit i al ser familia nombrosa no hi cabiem, el cas esque desde fa aproximadament un mes que no paren de venir-me records al cap de lo be que estava allà, pensava que era "pasado pisado", es a dir, que ja ho havia superat completament, pero a la que hem diuen la paraula record hem venen unes ganes de plorar immenses, hem passen pel cap tots aquells records de quan era petita. Ara el pis que ocupavem nosaltres el tenim llogat a uns negres que ens el paguen be i tal, i li faig indirectes al meu pare com "i pare, els del pis... quan creus que marxaran?" Ajudeu-me siusplau, tota la meva familia ja esta be on esta, i jo fins ara tambe, no vull començar a portar preocupacions a la familia per tornar-se a mudar, ja que ho van pasaar molt malament, pero esque alla s'hi va morir el meu avi, alla m'hi vaig criar, allà vaig passar 10/13 parts de la meva vida, i tots aquests record... no parxen d'un dia per l'altre..
Li doc als meus pares?
InterPersonal Data: 27/11/2013 16:45
Hola Gisela. Sóc l'Assumpta Muns, psicòloga d'Interpersonal. Gràcies per confiar en nosaltres. Això que et passa en certa forma és normal. Trobes a faltar no només el pis en si, sino totes les coses que vas viure-hi durant el temps que hi vau estar vivint: els records de la teva infantesa, de persones que ja no hi són com és el teu avi, de festes familiars, etc. De fet, estàs passant per un procés de dol com la persona que perd algú important de la seva vida. Davant d'aquestes situacions de pèrdua, les persones no reaccionem de la mateixa manera. Hi ha qui fa el procés més ràpid i hi ha qui necessita més temps. Cadascú viu les coses i les relacions a la seva manera. Però sí en relació al dol hi ha uns "passos" o "tasques" que més o menys tothom fa per anar tirant endavant, sovint sense donar-se'n compte tals com: acceptar la realitat de la pèrdua, treure les emocions i el dolor d'aquesta pèrdua, adaptar-te a la nova situació i donar un sentit a allò que has perdut. Potser és que has quedat encallada en alguna d'aquestes fases i necessites que algú t'ajudi a tirar endavant. Pots llegir-te algun llibre que parli del "dol" o buscar informació per internet sobre el tema. I parlar-ne obertament amb els teus pares també, segur que t'entenen.
Endavant!!! Una abraçada.
Assumpta Muns Altarriba
www.facebook.com/assumpta.munsaltarribapsicologa
www.interpersonal.cat
Només els moderadors i l'usuari que ha fet la consulta poden publicar-hi respostes.
