Pliss es un segon

Hola, ja es la tercera vegada que intento fer aquesta consulta, necessito ajuda, de petita (ting 15 anys i va passar quan en tenia 7)un noi quatre anys mes gran que jo va abusar de mi, i tothi que jo em sento be i ho superat amb èxit ara que per primer cop ho he explicat a les meves amigues em diuen que això em pot provocar un gran trauma i totes aquestes coses... Jo crec que si durant vuit anys ho he soportat, ara ja esta superat.
Els meus pares no ho saben, i em fa cosa dir-los-hi ja que ells em veuen com una persona feliç, i mun pare te un caràcter molt fort i ting por del que pudria fer al saber qui es ell, Ademes la meva mare pateix dels nervis i te una lleu depressió i ting por de que per culpa daixo li passi algo pitjor.
No els hi he agafat mania als nois com altres persones a qui li han fet això, perquè enteng que una flor no fa estiu, avegades amb les bromes de violacions i coses d'aquestes mofeng molt ràpid, a un amic meu que anava una mica pet m'està va fen broma de q em violaria, i li vaig acabar trencant el nas.
Nose ven be perquè estic escrivint això, suposo que per desfogar-me, que creieu que aig de fer?

Hola. Sóc l'Assumpta.
Disculpa si hem trigat una mica a contestar-te. Tenim un gran allau de preguntes i anem responent el més ràpid que podem. I per altra banda, gràcies per confiar en nosaltres.
Primer de tot, quan dius que ja ho tens superat i amb èxit...a què et refereixes?. Què vas fer o què has fet al llarg d'aquests anys per poder-ho tenir més o menys superat. Sí que és veritat que el temps ajuda a posar distància a les coses, a curar...però no n'hi ha prou. A més, quan es tracta d'abusos infantils, és freqüent que la víctima no expliqui els fets fins al cap d'un temps, perquè no n'és conscient del tot, per amenaces de l'altra persona a si explica alguna cosa. No sé exactament el teu cas, però crec que has fet bé d'explicar-li a algú de confiança, en aquest cas les teves amigues. Perquè aquesta vivència necessita ser expressada, està clar. Però, a banda de les teves amigues, jo crec que sí que els hi hauries d'explicar als teus pares. A banda del caràcter que tinguin o el moment que estiguin passant, són els teus pares i els has de poder explicar una cosa així. Tot i que t'entenc perfectament que et faci por, vergonya o el què sigui explica'ls-hi. Perquè, probablement, la persona que va abusar de tu sigui algun familiar, oi? Si veus que et costa de fer-ho o que tens por de la seva reacció, parla'n amb alguna persona adulta que et pugui ajudar i derivar-te a algun o alguna professional especialitzat/da en el tema, normalment un psicòleg/a, perquè sincerament crec que ho necessites i t'anirà bé. Potser una professora o una tutora o tutor del cole. Algú que li tinguis confiança. També pots anar al CAP (Centre d'atenció primària) de la teva població i demanar hora per consulta jova (si no en tens al teu poble n'hi haurà a algun altre poble o ciutat més gran i proper). És normal que davant de certes bromes o comentaris et posis a la defensiva i fins i tot agressiva. Potser això et passarà una mica tota la vida però si ho tens "treballat" ho podràs portar millor tot plegat. A Barcelona hi ha un centre especialitzat en aquest tema, es diu: Fundació Vicky Bernadet. Mira't la va web, segur que hi trobes info interessant.
Demana ajuda ja!. Estic segura que te'n sortiràs. Un petó.
www.facebook.com/assumpta.munsaltarribapsicologa
www.interpersonal.cat