Hola Alba. Sóc l'Assumpta.
Entenc perfectament aquestes ganes de sortir, d'anar de festa, com dius tu. I també que et sentis incompresa en aquest sentit per part dels teus pares. També entenc els teus pares, tot i que ja comences a ser una mica"gran" (uns 14a oi?) ets la seva filla i lo típic, pateixen perquè no et passi res, et volen protegir, han de seguir posant-te normes i límits, etc. Has intentat de parlar-hi amb tranquil·litat i expressa'ls-hi aquesta necessitat? Potser em diràs que ja ho has fet, però de vegades la manera com en parlem o el moment quan en parlem no és el més adequat i cal buscar la manera i el moment oportú (sense crits, sense imposicions...però amb sinceritat i fermesa) i negociant, pactant. Potser no arribes a tenir el 100% del què els hi demanes, però sí un 50% o un 60%, i val més això que res. Pensa què els hi vols demanar i a quin pacte podeu arribar. Per exemple: potser a tu t'agradaria sortir cada cap de setmana però al final pactes poder sortir cada 15 dies, o un cop al mes. Per altra banda, explica'ls-hi què fas quan surts i dóna'ls-hi motius perquè puguin confiar en tu. Estic segura que de mica en mica aniràs aconseguint que confiïn en tu i vagin reconeixent el teu espai. Al cap i a la fi, ells també han estat joves...
Gràcies per la teva confiança. Espero haver-te ajudat.
www.facebook.com/assumpta.munsaltarribapsicologa
www.interpersonal.cat
