Hola. Sóc l'Assumpta Muns, psicòloga d'Interpersonal.
Cap problema amb el tema de les dades, t'ho respectem. Et noto apurada, eh...Bé, és veritat que hi ha èpoques, males èpoques, en què tot lo dolent se'ns ajunta i dóna la sensació que ja no et pot passar res pitjor. Crec que a tothom li ha passat alguna vegada això. Si a més a més has perdut en poc temps a persones importants en la teva vida, ja sigui a nivell familiar com amistats, entenc que estiguis tant "farta" de tot com tu dius, trista, enrabiada, impotent, sola, desesperada...Segurament que una llarga llista d'adjectius relacionats amb emocions intenses i no precisament desitjables és la que pot descriure el teu estat d'ànim actual. I tens tot el dret a sentir-te així. I quan estem així és com si ens poséssim unes ulleres de color "gris" o "negre" que ens ho fan veure tot de la mateixa manera. Hi ha coses que no depenen de nosaltres i que no hi podem fer massa res, però d'altres que potser sí que alguna cosa encara que petita sí que hi podem fer. Està bé que ens hagis demanat ajuda i que vulguis fer alguna cosa al respecte. Intenta treure't aquestes ulleres per un moment i posar-te'n unes altres que t'ajudin a veure les coses "positives" de tu i del teu entorn (amistats, família, etc.), fes coses que siguin importants per tu (llegir, escriure, escoltar música, parlar amb algú, passejar per la natura, etc.), parla d'aquests sentiments amb persones que hi tinguis confiança...Si veus que tot i així no te'n surts, potser caldrà que busquis ajuda professional, val?.
Estic segura que tiraràs endavant i podràs superar aquesta etapa dura que estàs vivint.
Una abraçada!
Assumpta Muns Altarriba
www.facebook.com/assumpta.munsaltarribapsicologa
www.interpersonal.cat
