Hola Elena. Sóc una noia que no s'accepta a sí mateixa, alhora sóc molt carinyosa, massa carinyosa. No sé el que és això, però fa molts anys de totes les meves amistats en destaca una persona, encara que quasibé no m'hi parli amb ella. Em cauen genial i penso molt amb aquestes persones i no sé perquè a vegades se'm fa obsessiu. Normalment sempre han sigut noies i això m'ha fet pensar si soc lesbiana, però m'ho paro a pensar realment i no m'agraden les noies, mai m'hi he sentit atreta per cap, no m'imagino amb una noia, però no sé que puc fer per parar "d'obsessionarme" tant amb les persones, perquè a la majoria les he perdut per haver sigut pesada, encara que intenti no ser-ho. Em sento més decaiguda quan penso en això perquè penso que no m'acceptaràn. A vegades m'ha passat amb professors que els hi agafo molt carinyo. No sé perquè és això. Em preocupo perquè estic farta d'agafar aquest carinyo especial a molta gent, perquè m'ho passo malament jo sense tenir un perquè. Moltes vegades he intentat no pensar-hi i tot però crec que comença a ser obssessió i no sé que em passa ni com puc parar-ho.M'agradaria poder tenir una amistat normal en el sentit de que no estigui tota l'estona pensant en que fer per veure-la o per parlar amb aquesta, m'agradaria estar bé sense agafar-li tant carinyo de cop.
Com ho puc solucionar i què em passa, perquè em sento així?
InterPersonal Data: 24/04/2014 12:59
Hola aaaaaaaaaa. Sóc l'Assumpta.
Tots i totes necessitem amb més o menys mesura aquest carinyu que tu expliques, sentir-nos estimats, donar i rebre mostres d'afecte, tenir vincles més intensos amb algunes persones determinades, etc. Pel què expliques tu ets una persona molt carinyosa i afectuosa. Hi ha gent més freda, més distant, que no necessita tant a nivell afectiu i altra que necessita més. Fins aquí cap problema, tots/es som com som i ens hem d'acceptar. Ara bé, pel què tu expliques, aquesta necessitat d'afecte és tant gran que et comporta poblemes en el teu dia a dia, ja que no la pots controlar, i és gairebé una dependència i una obsessió més que una necessitat. I està molt bé que te'n donis compte i vulguis fer-hi alguna cosa. La causa, evidentment, no la puc saber del cert sense conèixer-te més a fons, però puc intuïr que aquesta necessitat d'afecte tant gran per part dels altres vé en part perquè necessites molt l'aprovació dels altres per sentir-te bé i això vol dir que no la tens massa per tu mateixa. Potser hauries de revisar com ets sents amb tu mateixa, com et veus, si t'acceptes tal com ets, si et valores, el baròmetre de l'autoestima a veure com està. Intenta ser conscient de totes les coses bones que tens i de tot allò que ets capaç de ser i fer. Accepta també les teves limitacions, però no siguis massa dura amb tu mateixa ni et comparis molt amb la resta de persones. Estima! però amb mesura i no de la mateixa manera a tothom que t'envolta. Posa límits, apren a dir "no", fes coses que t'agradin i et motivin i cuida't molt en tots els sentits.
Gràcies per la teva confiança. Una abraçada!
