Hola,
Últimament m'he allunyat molt de les meves anteriors amigues ja que com he canviat d'institut i amb l'excusa de que no tinc whattsapp i no fan servir el facebook gairebe no parlem. Durant el Nadal vaig estar molt deprimida, tant que vaig posar data per al meu suicidi,encara que molt lluny) i vaig estar pensant en metodes, també m'he tallat 3 cops i no vull que es converteixi en res habitual. Cada cop trobo que m'estic tornant mes cínica, ho odio tot i a tothom i no crec en somnis ni promeses. De vegades veig alguna cosa que em porta al meu passat ple de psicolegs i nens cruels que reien de mi i em venen ganes de plorar pensant que mai vaig tenir una infància. No em puc imaginar a mi mateixa a la universitat, o casant-me, o treballant o tenint fills. Al meu nou institut tinc algunes amigues pero em sento sola, molt sola. M'agradaria que tot aixó fos només un malson. De vegades penso en com es deu sentir un quan un tren et passa per damunt, altres em torno boja i estic tant plena d'alegria que no puc parar de fer coses. Tambe de vegade sfaig tonteries molt grans i m'entra molta vergonya i aleshores hi penso un cop i un altre. Em sento molt perduda. Els meus pares no son algú amb qui puc confiar ja que un es depressiu i l'altra el maltracta psicologicament com a mi em fa. Cada cop em sento més inútil. L'unic que faig es estudiar i estar a internet. Cada cop que em compro un capritxo penso en el meu pare que el poden fer fora de la empresa aixi de facil i em sento merda. Encara que sigui 1€. Sento com si fos un ocell a qui li han disparat per ser l'ultim de la bandada i ara només estic caient. Algun dia tocare el terra.
Elena Crespi Data: 22/04/2014 12:10
Hola MarbleHornets, primer de tot, deixa'm dir-te que sento molt que et sentis així.
En segon lloc crec que és important que no et sentis com un ocell ferit però que sí que toquis el terra. Toca de peus a terra i lluita per allò que vols.
Busca amistats en el nou institut i troba petites coses que et facin somriure. El futur és quelcom que has d'anar forjant tu mica en mica, no cal que t'imaginis a la universitat... imagina't com voldries estar d'aquí a un mes i lluita per aconseguir-ho...
Una abraçada ben i ben forta!
Elena Crespi i Asensio - www.interpersonal.cat
Fbk: elenacrespipsico - @tarongesenceres
Només els moderadors i l'usuari que ha fet la consulta poden publicar-hi respostes.
