Recuperar la confiança amb els pares

Hola! Tinc 16 anys, i fins fa unes tres setmanes la confiança dels meus pares en mi era absoluta. Em passava les tardes al conservatori, quedava amb qui volia sempre que volia i entre setmana tornava a casa cap a les 9 i pico cada dia. Feia tot això dient-los hi quasi sempre la veritat (algun cop els hi vaig mentir, però alguna mentida petita), i ells mai posaven en dubte res que els hi digués.
El problema és que fa això, 3 setmanes, vaig sortir de festa sense que me mare i el meu padrastre ho sabessin (aquell cap de setmana estava amb el meu pare, que si que ho sabia) però em vaig passar bastant amb l'alcohol (quasi coma etílic...) i se'n van enterar. I ara la situació ha canviat radicalment: de tot el que he dit abans, he passat a estar controlada tot el dia, rebo trucades i missatges de me mare preguntant-me on estic, molts cops no em deixa quedar encara que li estigui dient la veritat i, el que em fa més mal, m'han deixat sense el que més m'agradava, la banda de música de la meva ciutat on hi han quasi tots els meus amics i em podia oblidar dels meus problemes, amb ells i amb el meu instrument.
Obviament, estic molt malament, bastant deprimida, i si quan estic amb els meus amics estic bé, casa meva és un infern i intento escapar-m'hi com faci falta. Admeto que estic bastant borde amb me mare, però és que em parla i em posa de mal humor, i entre això i el sentiment constant de sentir-me controlada m'està creant un sentiment d'angoixa constant.
Si us plau, ajuda, sé que em mereixo el càstig perque els hi vaig fer passar malament, però alhora no puc més. Sento que més que un càstig és una venjança i que, tot i que sé que m'estimen moltíssim, em dona la sensació que no m'estimen i que els hi dono igual, em sento molt sola.
Gràcies per adelantat.

Hola Lauraga! Els teus pares es devien espantar molt amb el que et va passar i per tal d'evitar tornar a passar per un tràngol semblant una altra vegada, han pensat que el millor es tenir-te ben controlada. Tu saps que no ho has fet bé, però el més important és que aconsegueixis recuperar la confiança que et tenien abans que passes això. A mesura que et vagin agafant confiança de nou aniràs recuperant la llibertat que et deixaven abans de l'incident. Ja has vist, que perdre la confiança amb algú pot arribar a ser molt ràpid, però recuperar-la és molt més lent. T'aconsello que intenis guanyar-te'ls de nou. Res de més mentides, ni de mals humors. Intenta estar bé amb ells, que hi hagi bon ambient i mica en mica guanya-te'ls de nou. N'estic segura que quan hagi passat un temps i el record del que ha passat quedi més enrere, tornaran a confiar amb tu, has de tenir paciència, però el fet que abans que passés això confiessin plenament en tu, és una bona senyal. Intenta no fallar-los de nou.
Ànims!!
Marina Marull, psicòloga a InterPersonal www.interpersonal.cat