Distància

Hola, estic una mica perduda i confusa. Fa uns mesos, vaig conèixer un noi i ens vam liar. Des d'aquell dia que parlem via les xarxes socials. El que em fa més mal és la distància, vivim en llocs diferents i estem lluny l'un de l'altre. Sento que m'he enamorat d'aquesta persona i que ell també ho sent. Un dia li vaig dir clarament, perquè ho estava passant malament, què on ens portava tot això i que sentia ell.

He intentat oblidar-lo, esborrant converses i no estar tant pendent d'ell. Ara ja no sento tanta "màgia" com al principi, però tinc unes ganes increïbles de veure'l i d'estar al seu costat... no sé que fer per no pensar tant i fer-me mal a mi mateixa. Si em pogués servir algun consell, no el deixaria escapar per res del món.

Gràcies

Hola Sara, que bonic això que has escrit al final, a veure si sóc capaç de donar-te algun consell que no deixis escapar…
les relacions a distància són difícils no em cansarè de dir-ho i tu mateixa ho has dit que ja no hi ha la màgia que hi havia, perquè el pas del temps va apagant la flama. Si no teniu contacte i aneu deixant de parlar per les xarxes socials veuràs que de mica en mica aniràs sentint-te millor. Oblidar-lo no l'oblidaràs és clar, però podràs refer la teva vida sense que et quedis enganxada a una relació que la distància fa impossible. Si creus que no hi ha la possibilitat que tingueu un futur com a parella penso que fas molt bé d'anar tallant la relació, i ho has fet de fàbula ja que ho has anat fent de mica en mica la qual cosa ha permès que no patíssis tant. Jo seguiria per aquest camí, a poc a poc i amb fermesa. D'aquí un temps serà un bon record que guardaràs per sempre a la teva memòria.

Una abraçada!!

Marina Marull www.interpersonal.cat