Hola!! Gràcies per explicar-me el teu problema. Crec que la feina més dura ja l'has aconseguit, adonar-te que tens un problema i fer el que calgui per parar. Tallar-se s'ha convertit per tu en una erina per sentir-te millar, però t'has adonat que no és la solución i has deixat de fer-ho, enhorabona! El més difícil ja ho has fet tu sola sense l'ajuda de ningún!! Ara el que et queda no és tan difícil, no defalleixis!! és com si haguessis agafat un vici i ara el teu cap et diu que continuos, però no l'escoltis, no li facie cas, quan estiguis davant d'un cúter, fuig, treu-te'l de davant la vista i fes-ho ràpid ja que si et poses a pensar el teu cap et farà dubtar. Treu tots els cuters que tinguis a casa, tira'ls a la brossa. Fes com si estiguessis deixant de fumar i tiressis les cigarretes que tens a casa. Sigues valenta i construeix una frase que et serveixi de consol quan et sentis dèbil. Una frase de l'estil: tallar-se és dolent, avui, ahir i sempre. Repeteix-te-la cada vegada que t'entrin ganes de fer-ho així no deixaràs que el teu cap et faci dubtar.
n'estic segura que te'n sortiràs ben aviat, el més dur del camí ja ho tens superat, et queda molt poc per arribar a la meta, ara no et pots rendir!!
Una abraçada!!
Marina Marull www.interpersonal.cat
