Anorexia per un noi.

hola , m'agradaria que no sortis el meu nom siusplau:)
bueno mes que demanar consell voldria que la gent reflexiones sobre un tema... jo tinc 15 anys , i era una noia molt grassoneta... al maig de l'any pasat , em vaig començar a pillar per un noi de tercer d'ESO ( ara va a quart ) i dos mesos despres , per juliol em vaig declarar, li vaig dir que m'agradava i ell com era d'esperar , doncs no em va dir que no , pero tampoc que si i com es de suposar ara pasa de mi. Desde aquell dia vaig començar a vomitar. Perque pensava i penso encara que em va dir que no perque estava gorda com molts dirian. Durant l'estiu , en dos messos , juliol i agost , vaig aprimarme mes de 10 quilos. Vaig pasar de pesar 83 kilos a 72 kilos. Quan vaig arribar , tothom va notar-ho. Pero ell seguia pasan i iavors vaig tornar a intentar-ho , no mentjant-me els bocatas i llensant-los a la sortida , vomitan sempre de cada àpat , fent exercici i quan se m'havia de quedar menjar al cos menjar superpoc. En menys d'una semana vaig perdre mes de 3'5 , pesava 69 kilos. I aixo tothom m'ho va notar fins i tot ell , no parava de mirar-me i em van intentar fer veure que no estava grassa i que no podia segir , al principi els vaig fer cas , vaig estar casi tot l'octubre i novembre sense vomitar , pero menjava molt poc. Em matava que em preguntesin perque estava tan prima , com m'havia aprimat tan de pressa i dir-me que estava molt bé i molt guapa perque en realitat va arribar a un extrem que jan o u feia per agradar-li , sinó perque em veia molt grasa. Pero encara aixi vaig prometre als meus amics que menjaria. Fins al dia en que vaig notar que em va comensar a fer cas, cada cop em mirava mes i cosas aixi, pero no em parlava. Doncs vaig decidir tornar a vomitar per veure si em feia cas. En aquets dos messos , gener i febrer m'he aprimat 4 kilos , ara es suposa que estic al meu pes ideal segons l'altura , 65 kilos.Aquest noi , cada cop em fa mes cas , fins i tot algun cop s'ha atrevit a parlar amb mi.. . Pero arribar a aixo , he tingut que pasar un preu molt alt , actualment , vomito cada dia , i m'hi peso 5 cops al dia per veure si he vaixat de pes , cada cop em trobu pitjor , tinc un mal al estomac molt gran , estic tremolant continuament i tinc les mans molt fredas , cosa que mai les havia tingut ... i per molt que vegui que estic mes prima , em veig mes grassa , fins i tot pitjor de cuan estava avans del estiu... ja no puc parar. Amb aquesta carta , jo no podre cambiar la meva situació,ho se, pero voldria fer saber a diferents noies la meva situació i que no els hi pasi pel cap mai fer el que vaig fer , en el fons del meu cor , la part mes sensata de mi em diu que no mereix la pena fer el que estic fent i tot el que he patit , que no seras ni millor ni pitjor persona per estar grasa o prima . Potser he cridat mes l'atenció als nois , i? en el fons l'unica cosa que volia no la he aconsegida , i sinseramen no crec que la consigui. Aixi que es igual com sigueu hos ho dic perfectament , si algu hos ha d'estimar realment sera per el que sou , no per com sou... i als nois aquets que sols pensen en si una noia esta bona o no , m'agradaria dir-lis que vigilin molt amb el que diuen i deixen de dir , poden fer molt de mal , com en el meu cas , perdre CASI 20 KILOS EN 6 MESOS. Gràcies.

Hola bonica! Que valenta que ets explicant-nos el teu cas per compartir-lo amb tothom!! Les teves reflexions ajudaran a moltes noies, n'estic segura! Però he notat que t'has rendit i això si que no t'ho permeto. Encara hi ets a temps a fer-hi alguna cosa, el camí més dur ja l'has passat i t'has adonat que la solució s'ha convertit en el teu problema, això és importantíssim per poder rectificar i millorar la teva situació. Has de demanar ajuda als teus pares o sinó a algun tutor a qui tinguis confiança, no ho donis tot per perdut, ja que t'asseguro que encara pots solucionar-ho. Potser necessitaràs ajuda però i què? Per això no pateixis, hi ha gent molt preparada que et donaran un cop de mà. Busca ajud, ves amb algun psicòleg especialitat en temes d'anorexia i bulímia i ja veuràs com sense adonar-te'n el teu problema es convertirà en un mal record passat.
Fes.me cas i no et rendeixis, el teu cas té solució, no en tinc cap dubte!!

Molts ànims i gràcies per l'escrit, serà molt útil, ja ho veuràs.

Una abraçada!!

Marina Marull www.interpersonal.cat