Tinc por de perde't

Estimo a una noia, ens liem i tal i hem estat juntes durant 1 any i mig. Em va deixar però tot continua sent igual i de tant en tant diu se s'arrepenteix d'haver-ho fet. Jo no li dóno massa importància, més igual, m'entres m'estimi jo estic contenta. Però m'aterra la idea de perdrela. Sóc una persona a la que li afecten molt les coses, sobretot quan en aspectes de l'amor i sentiments. Tinc por de que marxi, hem acordat que seriem amigues i ho serem perquè jo mai podria fer-li mai i pel que ella sembla que diu tampoc. Però tinc por, tinc por. El que realment m'aterra des de principi de curs és que aviat anirem a la universitat i no em vull separar d'ella, sempre ens veiem perquè anem a la mateixa classe i fem totes les assignatures iguals. No vull que els nostres camins es separin per culpa de la universitat. Em fa por allunyar-me d'ella físicamment i emocionalment, però ara al començar la universitat sobretot físciament. Vull anar a viure al mateix pis que ella i espero poder-ho aconseguir perquè el fet de pensar que ens separarem m'aterra. Pensar que jo marxaré a viure en un altre país o que ella marxarà també eem fa moltissima por. I encara més quan penso que ens farem grans algún dia i tot seran res més que records.

Necessitaba desfogar-me.

Hola. Sóc l'Assumpta.
Entenc perfectament la teva por. A tots i totes ens fa por perdre persones que ens estimem. Però, en les teves paraules, hi intueixo una certa dependència cap aquesta persona. No dic que no te l'estimis de veritat però...el primer consell que et donaria és que analitzis què sents per aquesta persona perquè de vegades podem confondre l'amor amb la dependència emocional. L’amor és una demostració d’afecte, passió i admiració per l’ésser estimat, d’una manera SANA, mantenint la pròpia identitat, els propis projectes i la pròpia vida. La dependència és l’amor malaltís i TÒXIC cap a l’altre, on perdem el nord de la nostra vida per estar pendents de l’altre, on ens convertim en un apèndix de l’altre, sense somnis propis, opinions pròpies, vida pròpia, i moltes vegades no som conscients que ens passa això. La por a perdre, en aquests casos, ens pot portar a prendre actituds de submissió i d'humiliació (no dic que sigui el teu cas...). Però estigues alerta i tingues més confiança en tu mateixa!
Gràcies per la teva confiança. Un petonàs.



www.interpersonal.cat