Sóc estrany?

Potser la meva consulta no és pas interessant. Potser ni tan sols és una consulta. És sols que tinc divuit anys acabats de fer, sóc català, heterosexual i cristià. I em sento estrany. Potser ni pugueu creure que aquest missatge sigui real, però ho és, us ho garanteixo.

M'agradaria trobar una xicota que fos com jo. Una noia com de tota la vida, que es deixés estimar, cuidar i protegir per mi. I casar-m'hi. I tenir fills, doncs m'encanten els nens. I envellir plegats, com van fer els meus avis, i no pas divorciar-nos passat l'any, i passar-nos la vida en braços de cent persones diferents.

Aquest és mon únic veritable deler a la vida. Amor sense escarafalls. Privat, íntim. No cap història barata de novel·leta rosa. Només algú amb qui poder amanyagar-me, en qui poder confiar i amb qui poder passar la vida. I prou.

Vull pensar que encara n'hi han, de noies catalanes com jo. Però no ho sé, honestament. No em fa pas aquesta sensació. Potser és només que sóc una mala persona, una bestiola vuitcentista atroç, que resta com ancorada a un temps que ni tan sols va viure.

Gràcies per llegir-me.