Hola, moltes gràcies per explicar-nos el què et passa. Sovint l'adolescència fa que la relació amb el nostre cos sigui complexa, això, però, no vol dir que no pugui ser una relació d'acceptació, respecte i estima. Entenc que aquests pensaments apareixen i et generen molt de malestar. En primer lloc, t'animo que ho puguis explicar a persones properes amb qui tinguis confiança perquè et puguin escoltar i recolzar, aprofita l'energia i valentia que t'ha fet escriure-ho al consultori i explica-ho a família i amics (aquelles persones amb qui tinguis més confiança). Quan hi ha coses que ens molesten, ens fan patir o ens angoixen és important que ho compartim per revertir aquesta situació com més aviat millor. Pel que fa al pes, no és un indicador que per si sol ens pugui indicar cap referència de salut ni d'estètica. Amb això el que vull dir és que castigant el meu cos i jutjant-lo constantment no milloraré la meva relació amb ell. Cal entendre que el cos és un vehicle que ens permet fer moltíssimes coses i només per això ja hem d'estar agraïts. A més, tothom té dret a tenir el cos que té i cuidar-lo i respectar-lo tant com pugui. Hi ha persones grasses, primes, altes, baixes, etc. però cap d'aquestes característiques ens hauria de fer sentir malament, i entenc que és difícil tenint en compte la societat en la qual vivim, els cànons de bellesa impossibles d'assolir i la pressió social estètica que existeix. Potser una bona manera de començar a posar en pràctica aquest canvi de mirada cap al teu cos és no voler posar-te roba apretada, sinó roba que t'agradi, amb la que et sentis còmode. Gràcies per compartir-ho amb nosaltres i recorda que sempre ens pots escriure si necessites qualsevol cosa. Una abraçada molt gran!
--
La Laura Centellas t'ha moderat el missatge amb el suport de Sergi Lencina, psicòleg expert en alimentació
Moltes gràcies per la teva consulta!
