Problemes amb el sexe en una relació llarga

Hola. Primer de tot gràcies per l’espai. Serà un missatge llarg i potser massa directe i explícit perquè el pengeu, perquè ja no soc exactament adolescent, però necessitava parlar d’això. He deixat el meu correu perquè se m’avisi de quan pengeu alguna cosa, potser seria millor contestar-me directament per allà. El que considereu.
El meu nòvio i jo portem 4 anys junts i la nostra libido és força diferent. Quan vam començar follàvem molt (suposo que com totes les parelles) i després va anar disminuint. Va haver-hi una època en que gairebé no ho fèiem i el meu nòvio es va rallar bastant. Senzillament, a mi em venia de gust fer altres coses, el sexe va deixar de ser una “prioritat” per mi. Ell, en canvi, no ha deixat de voler estar amb mi de la mateixa manera que al principi, o pràcticament. És bastant frustrant saber que si fos per ell passaria molt més i no entendre per què tenim posicions tan diferents. Penso que és habitual que quan una relació s’estabilitza la freqüència en que es té sexe es redueixi, i li he explicat, però crec que ell se sent insegur al respecte. Tot i que sé que ell em segueix posant, sí que és cert que l’excitació que em provoca ha canviat. Per exemple, si em fa un petó volent que passi alguna cosa més, em posa, però costa més, ja sigui perquè de vegades “no li faig cas” o perquè el petó no em posa tant. Sento que necessito més “preliminars”, que quan em menja no em provoca el mateix, no em posa igual (abans lubricava més naturalment… ara fem servir més lubricant). Quan ho estem fent també sento que necessito una posició molt concreta que sé que em funciona perquè sinó no em correria. I no és perquè fem només penetració. Al final acabo estant súper pendent per aprofitar els moments en els que crec que si canviem de posició no farà que “perdi el fil” perquè no estiguem tota l’estona en missioner, perquè no em sembla “just” per ell. El tema és que tampoc em sembla normal que jo m’hagi d’angoixar tant per tot això, hauria de ser més senzill. Intento connectar amb la situació i amb ell i no sobrepensar massa, i al coneixe’ns doncs solem acabar pràcticament junts, però triguem més que abans perquè necessito una estona per “construir” l’orgasme, i sento que al final s’acabarà fent monòton. És un tema que tot i que hem parlat poc sé que el preocupa, perquè ha estat molt clar sobre les seves inseguretats: creu que ja no em posa com abans però no sap què fer-hi. Jo li he dit que no és així i que senzillament tenim libidos diferents, que és normal (sobretot que el noi la tingui més alta), i al no estar ja en fase d’enamorament tot canvia, però no sé fins a quin punt tot això és cert. La veritat és que em preocupa molt, més del que voldria. Per descomptat, ell no m’obliga ni em retreu res, però sabent que tenim bastant menys sexe del que ell voldria, intento ser flexible quan el tenim, i això encara em genera més pressió ene tot el procés de [decidir si cedeixo, intentar mostrar-me interessada, controlar que els preliminars siguin el màxim d’efectius possibles, sinó buscar-hi solució, decidir quan estic llesta per penetració sense que es faci molt tard, trobar el punt ideal en que em pugui córrer passant per mini crisis en altres posicions (que solen durar poc perquè no em satisfan, no com abans, no sé si perquè com he dit, en els preliminars no estic igual de calenta), ajustar la masturbació per arribar]. És ESGOTADOR. Al final m’acaba suposant un esforç tenir puto sexe amb el meu nòvio i no sé què fer. Em fa por que tot això segueixi passant i s’agreugi. La nostra relació és preciosa i ens estimem moltíssim, però el sexe és important, i tot i que crec que hem arribat a un punt mig, no crec que la situació sigui la millor. No tinc clar si pot ser un problema que faci servir massa el satisfyer, per exemple, si realment és habitual el que em passa, si hi ha una solució o alguna cosa que pugui fer. Com dic, al final ens correm els dos i no és per tant, però sí que em desconcerta no sentir el mateix que abans mentre follem. Tenim jocs i joguines, tot i que no els solem fer servir, i tampoc vull que de cop es transformin en rutina, perquè llavors ell notarà que algo ha passat. I tampoc sé si val la pena comentar-li tot el que em passa tal i com ho he fet aquí, perquè crec que seria devastador per ell. El que intento és que anem provant només maneres de que em toqui i em mengi, noves posicions, a veure si trobem la làmpada màgica, i tot i que aconsegueixo lubricar, jo noto que no estic igual de calenta com abans, i em passa des de fa molt temps ja… al final sempre acabem utilitzant força libricant i tornant al missioner.
Si portem 4 anys i ja ens passa això (de fet, des de fa anys) què passarà en un futur? Pot ser determinant? Per no parlar de que ell fa temps que vol provar l’anal… com ho gestiono si no aconsegueixo gaudir que em penetri a 4?
En fi. Que no ens afecta massa a la nostra vida diària en realitat, però quan vivim junts què? Què faré? M’agradaria poder ser una d’aquelles parelles que tenen el seu polvo semanal (almenys) i van fent. M’agradaria que el meu nòvio no se sentís insegur, i poder-lo correspondre sense sentir-me pressionada. Un factor que potser l’afecta a tot això de la inseguretat, tot i que no m’ho ha dit, és que tenim relació oberta. Ell realment no vol estar amb ningú més, i jo no solc estar-ho, però no vull perdre aquesta llibertat. Sento que és una finestra que vaig aconseguir per explorar la meva sexualitat i que fins i tot ens podria ajudar. Definitivament no ens afecta com a parella, però em pregunto si ell ho deu relacionar amb que follem molt menys ara (la tenim des de fa anys i no en parlem gaire perquè una de les normes és no explicar-nos-ho).
Cal dir que jo ara mateix soc d’erasmus (des de febrer), torno al juny.
Perdó per la xapa. És xungo.
MOLTÍSSIMES GRÀCIES! Espero que em pogueu ajudar o em pogueu resoldre algun dubte…

--

La Laura Centellas t'ha moderat el missatge amb el suport de Cristina Albó, psicòloga experta en sexualitat. 



Moltes gràcies per la teva consulta!