Hola bonica, gràcies per escriure'ns i explicar-nos el què et passa. Tot el que ens expliques, tot i que pot passar, no són pensaments que s'hagin de deixar passar que ja marxaran. No hauríem de sentir ni culpa, ni por, ni vergonya per menjar. Alimentar-se és una necessitat bàsica per sobreviure i no pot anar carregada d'emocions desagradables, perquè imagino que això només afegeix patiment i converteix una situació que hauria de ser plaent en desagradable. El que et vull dir amb això és que si et genera una mica de malestar seria molt important que ho poguessis parlar amb persones de confiança (família, amics o altres) perquè et puguin ajudar. El més important és aturar-los i que no vagin a més. Si calgués també podria ser una bona idea parlar-ho amb una persona professional que et pogués ajudar, sigui una visita amb el metge de capçalera o un professional de la salut mental per poder entendre d'on apareixen aquests pensaments i trobar la manera de revertir-los. Menjar no ha de ser mai controlar quantitats i grups d'aliments, al contrari, una alimentació saludable és menjar variat, divers, coneixent i respectant les nostres sensacions de gana i sacietat i fer-ho gaudint, sense càrrega emocional (i si necessitem, demanar ajuda a un professional). De nou gràcies per compartir amb nosaltres aquestes inquietuds. Ets molt valenta per fer-ho, amb aquesta energia aprofita i buscar el moment i la manera per explicar-ho també a algú de confiança que et pugui ajudar. Estem aquí per al que necessitis i si vols, també et convido a seguir-nos a IG: @estimatbe. Una abraçada!
--
La Laura Centellas t'ha moderat el missatge amb el suport de Sergi Lencina, psicòleg expert en alimentació
Moltes gràcies per la teva consulta!
