Hola consultora!
Gràcies per escriure’ns!
És dur pensar que no tens amics, però com tu bé has dit, si que en tens, el que passa és que no tens una colla com a tal.
És normal voler pertànyer a un grup, al final com a humans busquem això, sentir-nos inclosos.
Pel que fa al grup d’amigues al que anaves i a la teva “ex millor amiga”, si s’han allunyat perquè si, deixa que s’allunyin, al final, si han desaparegut d’un dia per l’altre, les vols a la teva vida?
Com bé has dit, el que busques és tenir un grup d’amics o amigues en el que puguis ser 100% tu, i es que això és el que volem tots!
Però molta gent, només per voler encaixar, canvia de personalitat, i al final es traeixen a ells mateixos i viuen en un engany.
Saps la frase de: “millor sola que mal acompanyada”, posa-la en pràctica, sigues oberta com has fet fins ara, i no tinguis gens de por de mostrar-te tal i com ets, recorda sempre ser educada, respectuosa i assertiva (això no vol dir que no puguis ser bromista o divertida). Si ja tens un amic, no hi ha res dolent en anar amb ell, a poc a poc ja anireu creant un grup, només has de deixar fluir, ja que com més t’obsessionis en tenir més amics, més complicat se’t farà.
D’altra banda, prova d’apuntar-te a alguna extra escolar per conèixer a gent amb gustos similars als teus, i si fas alguna optativa a l’escola, intenta seure amb algú que creus que podríeu encaixar i comença a parlar-hi, potser et sorprèn.
Espero haver-te ajudat.
Estrella Dorca – Psicòloga
@estrelladp_psicologa
--
La Laura Centellas t'ha moderat el missatge amb el suport de la
Estrella Dorca, psicòloga.
Moltes gràcies per la teva consulta!
