Hola consultora!
Gràcies per escriure’ns!
Anem per parts, primer de tot, dir-te que és normal sentir-te malament, ja que tenies unes expectatives o una il·lusió i sembla que per alguna causa o altre (no la sabem), aquesta il·lusió s’ha difós, ja que ell ja no fa la mateixa ruta que abans.
Potser el destí us torna a retrobar algun dia, potser aquest noi ha aparegut a la teva vida per ajudar-te a atrevir-te i a fer el primer pas, la màgia de la vida és poder viure els “fracassos” amb resiliència i aprendre d’ells per acabar perdent la por que ens manté immòbils.
És normal que estiguis malament, és normal que estiguis trista, pot ser que no tornis a veure mai al noi que t’agradava, i això fa mal.
Ara bé, pensar que no el tornaràs a veure per culpa teva és un mal innecessari que t’estàs creant tu mateixa amb els teus pensaments negatius.
Pot ser que sigui innecessari però també pot ser que sigui inevitable tenir aquest pensaments. Si tenim tendència a culpar-nos sempre quan les coses surten “malament”, sempre viurem pensant que no som suficients i que la gent s’allunya de nosaltres perquè no som prou bons. I deixa’m dir-te que no és així, no tot el que et passa és per culpa teva, no podem controlar les reaccions dels demés, i els demés tenen vides paral·leles que els fan actuar de maneres rares que nosaltres no entenem.
El meu consell és que acceptis aquesta tristesa de “potser no el torno a veure” però que intentis pensar que per fi vas fer el pas, que et vas atrevir, i que per tant, ho podràs tornar a fer en un futur.
Espero haver-te ajudat.
Estrella Dorca – Psicòloga
@estrelladp_psicologa
--
La Laura Centellas t'ha moderat el missatge amb el suport de la
Estrella Dorca, psicòloga.
Moltes gràcies per la teva consulta!
