M'agrada una noia

Hola! Primer de tot, moltes gràcies per la feina que feu! La veritat és que els vostres consells són molt útils ♥

La veritat és que no sé com expressar molt bé el que sento, és una cosa molt extranya. Anteriorment ja us havia escrit pel mateix motiu, però segueixo igual que sempre, és com si la vida em tingués estancat.
La qüestió és que tinc 22 anys, de camí als 23, i sento que encara no he viscut la vida, vui dir, no he fet, ni faig el que se suposa que ha de fer una persona amb aquesta edat... Tots els meus amics i persones del voltant ja han tingut relacions amoroses, o si més no han tingut alguna experiència amorosa... Jo només he conegut duess noies, quan tenia 18 anys. Amb la primera em vaig liar un parell de cops, però va ser més per pressió social que per res més... Tant les seves amigues, com el que llavors considerava el meu millor amic, ens van pressionar... Cap dels dos ens haviem liat mai i va ser com una mena d'interès mutu.
L'altra la vaig conèixer per instagram, quan ja semblava que havia un certa confiança (abans la vaig veure amb "paños menores" que escoltar la seva veu) li vaig proposar de quedar pel que ella em va dir que si, però per sorpresa meva, a última hora em va dir que no... I així sempre que li deia de quedar, a última hora em donava una excusa fins que em vaig cansar... Segons el meu millor amic, vaig fer bé en deixar aquella mena de relació (torno a dir, em passava fotos íntimes sense demanar-li, i mai em va arribar a enviar un àudio per sentir la seva veu).
Aquestes dues situacions m'han portat a acomplexar-me amb mi mateix, i és que, cada cop que m'ha agradat algú, m'he intentat acostar però sempre amb inseguretat. Però és que no hi ha per menys! Cada cop que m'ha agradat alguna persona, o bé ja tenia novio, o bé feia poc que ho havia deixat... Estic cansat... Sempre és la mateixa història. Quan per fi m'agrada algú, sorpresa, ja té novio o fa poc que ho han deixat i no esta per tenir una altra relació.

Fa poc m'agradava una noia, i quan per fi vaig tenir el valor suficient per dir-li algo per instagram, ella em va seguir la conversa. Al principi jo tant feliç de que em donés conversa... Però al final tant ella com la seva millor amiga (que aquesta amiga també és amiga del meu millor amic) es van adonar que m'agradava.
El meu millor amic em va fer el favor de preguntar-li a la seva amiga com veia la cosa... Però la negativa va ser rotunda.

Arribats a aquest punt vui fer l'incís de que l'amiga (diguem-li persona1) ja m'agradava des del dia que la vaig conèixer, però el meu millor amic em va dir que ni de conya podria arribar a res amb ella.
Podem dir que la persona a qui vaig escriure per instagram és la persona2.
Tot això abans de que m'agradés la persona2.

Total, fa poc la van operar, i vaig dir, ostia, putadón que t'hagin d'operar, i em vaig preocupar per ella... Total, que vaig quedar amb ella i un altre amic en comú i vaig voler tenir el detall de regalar-li unes maduixes (tots els seus amics i familiars li van regalar xocolota, així que victòria del meu regal que va destacar pel demunt dels demés ajajaj). Aquest ha sigut el primer intent d'acostament per intentar que ella em tingui enc compte.

La cosa és que no sé com seguir... Ja sé diuen que el temps ho posa tot al seu lloc, però m'agradaria tenir més conversa amb ella encara que sigui per whatss, però no sé ni com começar la conversa... Ni molt menys sé com dir-li de quedar ella i jo, sense amics en comú pel mig...

(També vui dir que m'acomplexa el fet de que ella i jo som bastant diferents... Jo sóc informàtic, i sovint la gent té prejudicis pels meus estudis, s'esperen a que sigui el típic friki que, vulgarment dit, mai ha tocat una dona... I a més a més, m'estic preparant per les opos de mosso... Tampoc cal dir quina fama acostuma a tenir la policia... És algo que intento mantenir en secret, però que és impossible que no ho sàpiga la gent... I sóc tímid a l'hora d'intentar lligar de festa)

A tot això, encara que no vingui gaire al cuento, tant jo com ella som verges, pel que, ja sé que és una flipada descomunal, m'agradaria que el meu primer cop fos amb ella (cap dels dos té cap expectativa, pel que, si el primer cop dels dos fos desastrós no passaria res).

Què em podrieu recomenar?? En part sento que amb 22 anys ja sóc grandet per haver de consultar la meva vida amorosa, sobretot veient que la gent de la meva edat carda com a conills.

Moltes gràcies ♥

--
La Laura Centellas t'ha moderat el missatge amb el suport de la Estrella Dorca, psicòloga.



Moltes gràcies per la teva consulta!