Frustració

Hola, em fa molta vergonya explicar perquè mai ho he parlat amb ningú. Més q vergonya respecte. No je anat a un psicòleg ni parlar-li d’això.
La cosa es q em frustri molt si no tot està ordenat i organitzat. Com q m’agrada entendre les coses i saber horaris i tot, sino m’estresso i tracti malament o crido a qui sigui q estigui al costat d amigues. I em direu això es normal en moment d estrès però es q sento q va més enllà. Una amiga un cop em va dir es q perquè sempre ho vols tenir tot calculat, tot organitzat si encara queda molt (parlava del tema de un treball q no començava fins d’aquí a 2 mesos). X exemple, si a classe algú està parlant o no m’he enterat de algo dic que que que i m’etressso molt ràpid. X exemple tb, no m’agrada saltar-me classe. Soc molt independent i no m’agrada despendre dels altres en general, i x exemple preguntar q han fet ho faig però tinc pot de q es deixin algo i no fer uns deures i algo (tb soc autoexigent vle). I es com q no m’agrada perquè m’eTressa i començo a preguntar i m’arrepenteixo de no haver estat a classe perquè m’he perdut coses importants.

Ns es q de veritat q sento q no és normal, però no ho pic evitar. De vegades faig preguntes i cec estaries o tontes com (q hi ja x dinar o la mama/papa on està?) com x tenir tot controlat i obtenir respostes.
Espero algun Consell o algo, ns a qui recórrer sempre m’ajudeu moltíssim. Moltes gràcies :)

--
La Laura Centellas t'ha moderat el missatge amb el suport de la Estrella Dorca, psicòloga.



Moltes gràcies per la teva consulta!