Hola bonica, moltes gràcies per explicar-nos el que et passa. Entenc que no és una situació gens fàcil i pensa que escoltant-lo i animant-lo que ho expliqui estàs fent moltíssim. La millor opció és que ho pugui explicar ell a casa (o al tutor/a i que amb aquest ho puguin explicar a la família), però a vegades això no és fàcil. Tu li has de proposar i dir-li que creus que son qui més el poden ajudar, però si ell es nega en rotund, en aquest cas, ho has d'explicar tu. Si creus que pot servir li pots dir que l'estimes molt, creus que la situació és greu i que ho explicaràs i que entens que s'enfadi amb tu, però que ho fas perquè vols el millor per ell. Si creus que el pot fer adonar de la gravetat li pots explicar. Si, en canvi, creus que la resposta serà molt negativa, no cal que li diguis res i busques la persona de confiança d'aquest amic (família, tutor/a) i li expliques el que creus que pot estar passant i que si us plau l'ajudin. Entenc que és un moment difícil, però és important que aquest amic rebi atenció com més aviat millor. El que li està passant no és cap tonteria, ni és gens fàcil que ell pugui sortir-ne sense ajuda. Ara mateix el més probable és que explicar-ho sigui la millor opció per ajudar-lo. Entenc que no és fàcil, però que sàpigues que estàs i estaràs ajudant moltíssim a aquest amic. Ets una amiga molt valenta! Gràcies i molts ànims.
--
La Laura Centellas t'ha moderat el missatge amb el suport de Sergi Lencina, psicòleg expert en alimentació
Moltes gràcies per la teva consulta!
