La meva "amiga" narcissista ara és tòxica

Hola, sóc la mateixa noia de 2n d'ESO que va escriure "la meva amiga narcissista". El cas és que fa temps li vam dir a la maria que ens molestava que fes comentaris sobre el nostre cos i sorprenentment ho va acceptar i no ho ha tornat a fer. Però ara les coses estàn pitjor. La maria s'està autodestruint la vida. No dorm bé, no té la regla ben regulada i cada dia vé a classe amb unes bosses als ulls que sembla "betelgeuse". A sobre mira a la gent amb molt mala cara i li cau malament a tothom, cosa que impedeix que jo i la meva millor amiga tinguem amics. El pitjoe és que ella sap que li cau malament a tothom però no estén perque i no fa res per millorar-ho. Tampoc es cuida, ni surt amb amics, només es tanca a casa i estudia. I quan algú li diu alguna cosa desagradable, enves de defensar-se, gira cua i s'amaga de la discusió.
Esclar això ens afecta a nosaltres ja que cada dia vé amb mal humor. Últimament cada cop que li explico alguna cosa del noi que m'agrada, li canvia el somriure per una cara de fastig i m'intenta convencer de que segurament tot el que em diu és de broma i que no li agrado. I un dia vaig bromejar sobre que si em moria ploraria per mi o alguna cosa així i ella el primer que va dir va ser, si et morissis, t'agafaria el mòbil, et robaría el numero del noi que t'agrada i m'el lligaría jo. I sempre diu que em robarà el novio(el noi que m'agrada ) i que perque no li busco novio quan literalment li vaig passar el contacte d'un amic meu per a que parlés mb algú.
Una altra cosa que fà és cada cop que diem algo d'una quedada entre jo i la meva millor amiga, o parlem d'alguna cosa que implica 2 persones o d'alguna cosa que no l'implica a ella, ens mira amb cara de fàstig.
Les converses ja no són interessants perque si li contem algo ens mira malament. Literalment al pati parlem del temps.
També fa veure que forma part de coses on no hi pinta res. Per exemple es posa a parlar dels meus amics del poble com si els conegués, amb un excés de confiança.
I m'intenta copiar la personalitat. Jo sóc de poble i tinc una espècie d'accent bastant marcat de poble de lleida. i ella que NO és de poble m'el copia. També em copia expressions que són conegudes per ser molt meves, com si la gent al sentir-la pensés "ai això és molt d'ella" i casualment un dia va començar a portar un anell al dit index de la mà esquerra. Saps qui porta un anell al mateix lloc? JO. Perquè m'el va regalar el meu pare i porto dos mesos portant-lo.
I en alguns moments dona vergonya aliena ja que es fot a cridar "Si hoooooome" en mig de classe i quan la gent es riu d'ella ella riu falç amb ells sense saber que riuen d'ella.
En conclusió, que jo i la meva millor amiga hem decidit que ens separem d'ella perque ja no la soportem i volem ampliar el cercle social i amb ella no ens parla ningú.

--
La Laura Centellas t'ha moderat el missatge amb el suport de la Estrella Dorca, psicòloga.



Moltes gràcies per la teva consulta!