No sé si recordeu una consulta que vau publicar fa temps com a "la consulta de la setmana". La consulta es titulava: "la meva amiga narcissista". Bueno el cas és que jo sóc la millor amiga de la que la va escriure, i tot el que describia allà a empitjorat. La Maria va unir-se a nosaltres a 1r d'ESO, i al principi no em va semblar un problema. Però cap a l'estiu del 2024 vam començar a notar que estava tot el dia parlant del seu cos i menyspreant el nostre, total, que li vam dir, i em sembla que es va espantar per que volguessim tallar la amistat, i ens va dir que ho arreglaria, i així ha estat. No ha tornat a fer cap comentari d'aquests, almenys no concsientment. El problema ees què el dia que ho vam parlar, teniem més coses a dir-li, com pr exemple que a vegades ens tractava com si fossim imbecils. Però com que aquell dia no es va fica a la defensiva, i va demanar perdó, n ens vam atrevir a dir-li les altres coses, perquè en aquell moment encara valoravem la seva amistat. A mida que va anar avançant el curs la mva millor amiga i jo ens vam començar a portar força be amb n grup de noies de classe, i algún dia al pati vam intentar anar amb elles, però sempre buscaven alguna excusa per marxar. Els hi vam preguntar i ens van dir que la maria no els hi queia gens be i que no tenien ganes de anar amb ella al pati. Allí va ser quan vam començar a adonar-nos que la maria queia malament a molta gent, i que potser una mica per això a gent no ens parlava tant.
Després d'allò va començar a cauren's una mica malament, pq li vam anar trobant coses qu ens molestaven força, com per exemle: sempre cridava a mitja classe per la cara " si hoooomeeeee!!!" i la veritat es que ens feia una mica de vergonya aliena, i també no afrontava les discusions, sino que girava la cara, i era una mica asocial, en e sentit que se pase lavida estudiant i no queda mai amb ningú. Però el problema més molest es què la maria no parava de copir-li les expresions i la manera de parlar a la meva amiga, i molestava molt, pq era com una versio barata. Al final vam decidir que ens haviem de separar d'ella. Potser no va serr l solucio pero no s'ens va acudir res més. Vam començar a fer indirectes, i a vegades al pati la deixavem amb unes amigues amb qui ella es porta prou be per poder anar amb les altres.
Ara des de que vam començar a intentar separarnos han passat uns 2 mesos. Hem parlat moltes vegades de com separar-nos d'ela sense fer-li mal, però parlar-ho no era la solució, pq si només li deiem que l'amistat ja no aportava res a ningú hauria començat a preguntar que pq, i li hauriem de dir tots els problemes, i això li hauria destruit l'autoestima.
Li vam anar fent les indirectes, però semblava que no ho notava, i ja no podem més. Lo únic que s'ens va acudir per separarnos d'ella sense fer-li mal va ser i encara és, tenir una discussio molt forta, però per qualsevol tonteria. Sabem que no es la solució.
Creiem que ella ha començat a notar les indirectes, però enlloc de separar-se de nosaltres i fer-ho facil s'esta afeerrant a nosaltres, i se li començar a notar. Ella ve a l'institut amb ojeras, diu que no dorm, quan li expliquem algo q no li inclou a ella ens mira fatal. Ja no podem més, es fa mal a ella i ens fa mal a nosaltres, i de veritat que nescessitem separar-nos. Sisplau ajudeunos.
Laura Centellas Data: 29/01/2025 12:21
Hola consultora!
Gràcies per escriure’ns!
Aquesta situació és molt complicada i ha de ser molt difícil tant per vosaltres com per la Maria.
La millor solució ja sabeu que és parlar-ne clarament i obertament, ni indirectes ni discussions. La veritat per davant de tot. És evident que teniu bon cor i us sap molt greu deixar a la Maria de banda, però per altra banda no us sentiu còmodes amb ella i això us fa estar malament a vosaltres.
Si us sembla, podeu parlar amb la vostra tutora d’aquesta situació, que ella estigui al cas de que hi ha aquesta problemàtica i que no sabeu com solucionar-la, perquè ella pugui estar al cas de que la Maria passarà un moment dur.
D’altra banda, és convenient que parleu amb la Maria i li expliqueu tot, amb educació i la mà al cor, sabent que és una persona i que les persones s’equivoquen, i que potser no és la millor amiga que existeix però que igualment és una persona que es mereix respecte. Vosaltres sou lliures d’anar amb qui vulgueu i de separar-vos d’amistats que no us aporten res, però aquestes situacions cal portar-les amb molt tacte, i més a l’adolescència.
Parleu també amb els vostres pares o amb persones que també coneguin a la Maria, ells us donaran altres punts de vista i us donaran claredat.
Sé que és dur però el meu consell seria que hi parléssiu, no cal tirar-li tot en cara i dir-li que ho fa tot malament, simplement explicar que ara mateix no us sentiu còmodes amb ella i que us sap moltíssim greu perquè no voleu que ho passi malament, que necessiteu distància i que qui sap, potser amb el temps torneu a ser amigues.
D’altra banda, poseu-vos en la seva situació i intenteu pensar com us agradaria que us ho diguessin a vosaltres, i també penseu en com reaccionaríeu; potser demanaríeu una altre oportunitat, potser marxaríeu amb un altre grup d’amigues... Penseu-hi.
Espero haver-te ajudat. Molts ànims perquè no és fàcil.
Estrella Dorca – Psicòloga
@estrelladp_psicologa
-- La Laura Centellas t'ha moderat el missatge amb el suport de la Estrella Dorca, psicòloga.
Moltes gràcies per la teva consulta!
Només els moderadors i l'usuari que ha fet la consulta poden publicar-hi respostes.
