Hola! Ja no soc adolescent pero he trobat aquest consultori i no volía deixar passar l’oportunitat.
Estic en una relació de casi 9 anys ( des de l’adolescencia), la relació esta genial, estem molt enamorats, i no habia sentit mai una atracció forta per un altre persona fins ara. Fa uns mesos em vaig apuntar a una activitat nova i vaig coneixer un noi amb el que ens vam fer amics molt rapid, hi habia molta afinitat i amb la convivencia em va començar a atraure sentimentalment. Jo sentia que l’atracció era mutua i vaig decidir que tenia que confesar li el que sentía per tenir les coses clares i treure dubtes. Ell em va dir que la seva atracció era mes fisica que un altre cosa, que ell estaba molt be sent amics pero que respectava si jo em volia deixar de parlar i allunyar me, al que li vaig contestar que no i que volia donar li una oportunitat a l’amistat ( a part de la meva parella, portaba una epoca de poques relacions socials involuntariament i aixó tambe va influir en voler conservar l’amistat i en sentir atracció des de un principi crec jo ) Ara han passat uns mesos i l’amistat esta de lo mes natural, com si no haguessim parlat mai d’aquest tema, pero ja no compartim l’activitat i no parlem tant seguit. El problema es que sento un percentatge de culpa per si li estic ocultant algo important a la meva parella. Per una part no vui fer li mal ni crear li una inseguretat innecesaria per algo que no val la pena, perque aquesta tercera persona no ha canviat l’amor que sento per ell, ni la nostra relació. També els he presentat, s’han vist un par de cops i s’han portat bé (abans de la conversa). De fet jo li vaig dir a aquest amic que el meu objectiu de tenir aquella conversa era poder seguint sent amics deixant les coses clares i parlar del que estaba passant ( encara que aquest nou noi m’hagues dit un altre cosa, jo no hagues deixat a la meva parella). Pero per l’altre banda penso que si es algo que la meva parella no aprobaría, tindria dret a saber ho ( que he tingut una conversa amb un amic d’aquest tipo ) pero la por a que passi el pitjor ( que no m’entengui i destruir el que hem creat junts ) em persegueix i em fa optar per la primera opció, no dir li. Voldria posar las mans al foc amb els ulls tancats en la maduresa de la relació i que sabrà entendre ho pero tampoc vui caure en el “sensiricidio”, que entenc que vol dir que no es obligatori ni es una manca de confiança no dir li tot a la parella. Espero em pogueu ajudar. Es una situació molt especifica, gracies.
Laura Centellas Data: 23/01/2025 16:52
Hola consultora!
Gràcies per escriure’ns i per compartir aquesta situació.
És totalment normal sentir-se atret per altres persones tot i tenir parella.
No ets mala persona per no explicar-li a la teva parella tot això, ja que com tu dius, això que has viscut no canvia res. Continues sentint igual per la teva parella i no vols que la relació es vegi afectada per aquest fet que ja ho has deixat enrere.
Si no li vols dir no li diguis, no passa res.
I si li vols dir, pots començar a fer preguntes com: t’has sentit mai atret per algú estant amb mi? Avia’m com respon. Llavors tu pots afegir que en algun moment has trobat “guapo” a algú o alguna cosa suau, per no fer el “sincericidi” del que parlaves. I a partir d’aquí anar veient com reacciona. Una bona manera de suavitzar aquest tema és l’humor, pots començar la conversa amb to divertit i simplement per parlar “d’alguna cosa”, com una conversa més entre vosaltres dos. Així li treus ferro a l’assumpte i és tot més relaxat.
Espero haver-te ajudat.
Estrella Dorca – Psicòloga
@estrelladp_psicologa
-- La Laura Centellas t'ha moderat el missatge amb el suport de la Estrella Dorca, psicòloga.
Moltes gràcies per la teva consulta!
Només els moderadors i l'usuari que ha fet la consulta poden publicar-hi respostes.
