amiga complicada

hola, necesito ajuda amb una amiga complicada. perdó que la consulta serà llarguíssima . resulta q jo vaig sortir d'un grup q funcionava molt malament amb ella a juny de 2 eso (jo vaig repetir a primaria per aixo soc del 2008 pero vaig amb les del 2009 a clase). vam sortir juntes pero ara (bé, l'any passat) em vaig adonar de que jo hauria d'haver sortit sola del grup. perquè un dia no vaig anar al cole a 2 eso perque m'anava a renovar el dni i a la tarda tenia metge. us explico com funcionava el nostre grup, i després el que va passar aquest dia. érem 4. dos parelles de millors amigues. un dia ens vam enfadar cada una amb la seva millor amiga, aleshores les parelles es van dividir i van canviar. jo anava amb una noia q li direm pepita. aleshores la pepita va començar a parlar-me malament de la meva millor amiga. jo era molt influenciable, no tenia un concepte fet del que era una bona amiga, sé que això no val d'excusa, però la qüestió és que jo li vaig fer cas i em vaig allunyar. aleshores va començar una cadena infinita de baralles, de perdonar-nos, de mentides... jo estava cansadíssima, aquest any era el que ens havíem acabat de ajuntar les parelles. bueno que aquest grup funcionava molt malament. jo no m'adonava però la més problemàtica era la pepita. aleshores, al març aproximadament, vaig faltar un divendres sencer al cole, per allò que us he dit del metge i el dni. doncs el dilluns quan vaig tornar, em vaig adonar de que les meves "amigues" (és a dir, la pepita i les altres dues) havien decidit que passarien de mi. em tenien un apodo (un de una broma de tiktok sobre un personatge de serie que és com molt acoplat, em deien d'aquella manera) i és clar, jo sabia la broma de tiktok. feien coses com no asseure's amb mi, deixar-me sola, van fer un grup de whatsapp sense mi (això no em molestaria, el problema era el nom del grup: posem que em dic maria, doncs el grup es deia las anti-maria). total, que em vaig allunyar d'elles, vaig estar molt trista i apagada durant un mes sencer, passant-ho fatal, sola, sense parlar amb absolutament ningú, plorant cada dia a casa meva, els meus pares preocupadíssims, elles eren unes bordes amb mi... total que la pepita va començar a veure que es quedava sola amb les altres dues i va decidir tornar amb mi. i clar, com jo no tenia cap concepte del que era una amiga, la vaig deixar fer i vam tornar a estar juntes. a juny d'aquell any vam decidir que el millor era que el grup es separés, i la pepita i jo vma decidir que l'any que ve faríem amigues noves. per cert, la pepita em va fer canviar la meva manera de ser, em va influenciar i vaig passar a ser igual que ella (ara ja he canviat). total, passem a 3 eso. la pepita i jo ja no teníem contacte amb les altres dues, que crec que era el millor per acabar amb la cadena de baralles. fins aquí genial. vem conèixer una noia super simpàtica que havia vingut nova aquest curs que li direm laia. ara erem un grup: laia, maria, pepita. tot perfecte. pero la pepita seguia sent problemàtica. jo tenia ganes d'un grup normal, sa i divertit. pero la pepita seguia igual. per exemple, li feia algunes bromes de mal gust (reconec q jo també les feia, pero ara he madurat i el meu concepte de bona amiga ha canviat.) a la primera quedada que vam fer totes es va enfadar i va marxar a casa perq va dir que la laia i jo no li estàvem parlant, i això no era veritat, o sigui, reconec que jo parlava bastant amb la laia, però era normal, l'acabava de conèixer i volia saber com era. en fin, infinitat de coses així. a la setmana de q la coneguéssim ja s'estava enfadant i plorant, ja sigui perq la laia i jo haviem estat parlant nomeś nosaltres dues durant un minut sense ella al passadís, o perquè la laia es va canviar a la mateixa optativa que yo, etc. la laia i jo ens vam cansar, ens vam anar apropant més i ens vam fer molt amigues. vam començar a asseuren's juntes (normalment ens assèiem les 3 pero la pepita ja noa juntava taula) aleshores a la mínima ja plorava i tot. estàvem fartes la pepita i jo. ella es començava a anar per esatr sola i posar-se a plorar i que la gent la consolés. aleshores cap al gener o així (o potser abans) va començar a canviar de grup i s’anava amb una parella d’amigues a qui direm ona i emma). però a vegades venia amb nosaltres. vaig notar un canvi d'actitud estrany en ella. jo no entenia el que passava, però de repent vaig obrir els ulls i vaig veure que el que volia fer era deixar-me sola a mí i quedar-se ella amb la laia. i així fins a final de curs. feia coses com quedar sense mí només amb la maria, fer nombrosos plans amb ella, etc. també coses tipus: ignorarme tots els patis i treure temes que només la laia i ella coneixien etc. això va causar nombroses discussions entre la maria i jo.
aleshores vam començar 4 eso (actualitat) les primeres setmanes molt bé. però de seguida va tornar a fer el mateix. ens vam fartar. va començar a fer el mateix amb l’ona i l’emma. parlava molt amb l’emma i deixava totalment sola a l’ona.
el que vol aconseguir és tenir una persona exclusivament per a ella que li dediqui tota l’atenció a ella, algú que la vulgui sentir tot el dia parlar d’ella mateixa (és així ella). estem bastant fartes d’ella. l’ona, l’emma, la laia i jo ens portem súperbé. ens riem molt les quatre, fem plans, parlem de tot, etc. ens ho passem molt bé i no volem problemes. el problema es que la pepita sempre està amb una parella d’amigues fent-les sentir malament. no volem seguir anant més amb ella. no ens sembla just. no crec que haguem d’aguantar ser amigues d’una persona que no ens fa bé, oi? com la podem fer fora educadament i que no estigui sola? i està bé deixar de ser amiga d’algú 2 anys després del que toca?
perdó per tot el que us he explicat. m’havia de desahogar urgentment. gràcies per tot.

--
La Laura Centellas t'ha moderat el missatge amb el suport de la Estrella Dorca, psicòloga.



Moltes gràcies per la teva consulta!