Bon dia maca! Moltes gràcies per escriure’ns, confiar-nos i explicar-nos el que li està passant a la teva amiga, que com és normal, tant et preocupa. Primer de tot, vull dir-te que la teva amiga té molta sort de tenir-te al seu costat, ja que amb la teva consulta, ens demostres la teva amistat, amb la preocupació i el teu interès a voler ajudar-la. Ens comentes que a part que no s’alimenta de manera adequada, està molt desanimada, apàtica i sense ganes de fer res i que aquest malestar és tan gran, que a vegades verbalitza que li agradaria desaparèixer, la qual cosa, clar, t’alarma molt i et fa por que algun dia no faci algun disbarat. És importantíssim que pugui demanar ajuda. Aquesta situació que està vivint i aquest malestar, es pot evitar, però necessita el suport del seu entorn, que els seus pares coneguin el que li està passant i si li cal, ajuda professional. Així que anima-la a parlar-ho amb els seus pares o amb algun adult amb qui tingui confiança, però si no ho fa, hauràs de ser tu qui ho faci per ella. Sé que per a tu també pot ser difícil, i et pot semblar que l’estàs traint (si ella no vol que ho expliquis), o potser penses que s’enfadarà amb tu, però estigues ben tranquil·la, pensa que ho estàs fent pel seu bé, perquè l’estimes i perquè aquesta és la manera en què pots ajudar-la, així que té molta sort que vulguis canviar aquesta situació i ajudar-la. T’asseguro que encara que s’enfadi, estàs fent el correcte i amb el temps, quan pugui solucionar això que li està passant, i el que és més important, pugui tornar a sentir-se feliç i gaudir de la vida, et donarà les gràcies i s'adonarà que ha sigut gràcies a tu que ha pogut tornar a estar bé, així que valorarà encara més la teva amistat. Moltes gràcies per escriure’ns, ja saps que estem aquí per tot el que necessitis, i gràcies de nou per ser tan bona amiga! Una abraçada molt forta!
--
La Laura Centellas t'ha moderat el missatge amb el suport d'Anna Figuer, psicòloga experta en alimentació.
Moltes gràcies per la teva consulta!
