Hola, la veritat és que hi ha moltes coses que vull consultar, però sé que no tenen una resposta concreta. El primer és que tinc molts dubtes sobre mi mateixa, sento massa coses negatives de mi mateixa i crec que soc una persona infeliç. Hi ha vegades que penso que estic millorant, però després jo sola torno a un forat del qual m'és impossible sortir. He tingut pensaments suïcides molts cops, de fet no són pensaments que em vinguin a vegades, és una cosa que tinc ja assumida. O sigui sento que estaria més tranquil·la morta. No és per cap cosa en particular saps? O sigui no és que tingui molts traumes, problemes amb la meva família o amics, ni de l'insti, simplement no ho sé, soc feliç dormint i si la mort és com dormir penso que seria millor que viure i patir sempre. I encara que no em suïcidaré per moltes raons, com que seria egoista no pensar en la gent que es preocupa per mi i que em fa por sentir dolor, sento que els meus somnis i aspiracions no són suficients per viure perquè crec que no els puc complir. Tinc aspiracions i un somni molt potent, però es tant impossible que simplement em vull rendir, i no vull viure una vida de merda fingint que soc feliç amb la gent que m'envolta.
També em passa que quan intento parlar d'una cosa concreta que em passa m'entra una angoixa terrible perquè sento que tinc masses problemes, d'imatge corporal, també d'odi a mi mateixa, i a la vegada sentiment de superioritat, és que aaaa perdó, però és que ni tan sols sé que sento. Jo sola he arribat a la conclusió que em sento molt sola, i no tinc raons per estar-ho, tinc amigues i família que m'estimen, però per exemple jo no sento que les meves amigues m'entenguin, i m'agradaria tenir altres amigues, o sigui ens portem molt bé, però no comparteixen els meus gustos i passions i odio no poder ser qui realment soc amb elles. I a més tinc molta por del meu futur perquè encara que sé al que aspiro, no sé com arribar-hi. L’any que ve començo bachi i de debò no tinc idea de a què em vull dedicar, és que la veritat m’és una mica igual, o sigui no, però sí, tipo mentre pugui complir la meva única meta en la vida doncs ja està. Però a la vegada odio tant treballar que aaa és tan complicat. I a més hi ha vegades que tinc una espècie d’“atacs” o no sé com explicar-ho, però m’agobio molt i m costa una mica respirar, començo a tenir molts pensaments i es com que em fa molt de mal el cor, em sento com fatal i ja ho he parlat amb la meva psicòloga, però és que mai em dona solucions i ja sé que “l'única que pot resoldre el problema soc jo” però és que no sé com, no tinc ànims ni res, i de debò cada dia sento que fingeixo més que estic millor quan en realitat cada dia em sento més com la merda.
I bé crec que això està bastant resumit perquè sento altres coses, però no vull que això sigui interminable.
Laura Centellas Data: 10/01/2025 13:17
Hola consultora!
Gràcies per escriure’ns i explicar-nos tot això, sembla una situació molt difícil i des d’aquí t’enviem una abraçada.
Primer de tot dir-te que pot ser que estiguis transitant una mena de depressió ansiosa, pels pensaments negatius recurrents, per les idees de mort i per la sensació de que ets incapaç de identificar o sentir emocions.
És molt positiu que estiguis anant a teràpia, també t’he de dir que si veus que portes ja molt temps i no veus avenços et plantegis canviar de psicòleg, potser així pots començar de nou i veure altres maneres de treballar.
El fet de tenir pensaments suïcides és molt greu i hi has de posar remei tant aviat com puguis.
Quan estem deprimits és molt difícil sentir-nos motivats i proposar-nos objectius molt grans. El meu consell és que et posis petits objectius cada dia i et centris en estar bé. És important que no t’aïllis, encara que no et sentis del tot compresa amb les teves amistats, és imprescindible que no et tanquis a casa sinó que tinguis interaccions socials. Sé que és difícil però et pot anar bé per tenir petits moments de desconnexió. D’altra banda, si no vols seguir amb aquest grup d’amigues intenta conèixer gent nova i persones que tinguin les mateixes aficions que tu. Sé que en la situació que estàs se’t pot fer difícil obrir-te amb gent que no coneixes, així que també t’animo a ser tu mateixa amb les teves amigues actuals, no tens res a perdre, si no els agrada com ets elles s’ho perden, però no pots continuar fingint perquè això pesa molt.
Des d’aquí t’envio molta força, estàs en una situació que no és fàcil de sostenir i el més important és que en puguis parlar amb la gent que estimes i així no sentir-te tant sola.
Espero haver-te ajudat.
Estrella Dorca – Psicòloga
@estrelladp_psicologa
-- La Laura Centellas t'ha moderat el missatge amb el suport de la Estrella Dorca, psicòloga.
Moltes gràcies per la teva consulta!
Només els moderadors i l'usuari que ha fet la consulta poden publicar-hi respostes.
