Hola consultora!
Gràcies per escriure’ns.
Molts de nosaltres passem per un dol quan comencem l’institut, la carrera o el que sigui que ens fa adonar que hem “canviat de nivell” a la vida.
Aquesta sensació de deixar de ser una nena és molt trista i provoca molta nostàlgia, tot i així, deixa’m dir-te que la nena que has set sempre la portaràs a dins i que no dubtis en treure-la per jugar i divertir-te. Sempre formarà part de tu.
Pel que fa a les pors sobre la teva mare, són pors relacionades amb l’estrès que fan que vegis perills on realment no n’hi ha (o hi ha una possibilitat petitíssima de que passi).
El millor que pots fer és parlar amb la teva mare i explicar-li, avia’m si parlant amb ella et pot anar ajudant a superar-ho. Si al cap d’un temps veus que aquesta por no marxa planteja’t anar al psicòleg, no és res greu però si que es pot convertir en un principi d’ansietat, ja que aquests pensaments catastrofistes son propis dels símptomes d’ansietat.
Espero haver-te ajudat.
Estrella Dorca – Psicòloga
@estrelladp_psicologa
--
La Laura Centellas t'ha moderat el missatge amb el suport de la
Estrella Dorca, psicòloga.
Moltes gràcies per la teva consulta!
