Pronoms

Hola, jo soc una persona de gènere fluït, encara que segueixo dins de l’armari per a la majoria de gent, de moment només ho saben la meva mare, el meu germà i la meva xicota.
Els hi vaig dir fa poc.

Ara he començat a fer servir pronoms neutres (amb la i) per referirme a mi mateixi.
Només em refereixo a mi d’aquesta forma davant de la meva mare, el meu germà i la meva xicota.

Jo fins fa poc sempre m’havia referit a mi mateixi amb pronoms femenins i ara m’estic habituant a fer servir la i. Com que fa poc que ho faig, a vegades em segueixo referint a mi en femení sense donar-me conta.
Com que a vegades m’equivoco i em refereixo a mi mateixi en femení, el meu germà diu que és perquè jo realment soc una noia i no el que dic ser. No m’agrada que digui això, el que jo soc és el meu problema. No se que dir-li al meu germà per a que entengui que soc de gènere fluït i punt, que jo em referiré a mi mateixi amb la i i que ell es refereixi a mi com li doni la gana, però que no es fiqui en com jo em refereixo a la meva persona amb la identitat amb la que jo em sento comodi.

Un altre problema que tinc és el meu pare.
Per posar en context diré que a mi m’encanta l’art, el que jo faig és dibuix i pintura. Quan jo faig dibuixos ràpids de gent els faig de forma quadrada i per això la majoria semblen nois. Jo alguna vegada m’he dibuixat a mi mateixi d’aquesta forma quadrada i el meu pare ho ha vist. Al meu pare no li agrada que jo em representi així en un paper encara que simplement fos un dibuix ràpid. Em diu que jo soc una noia i punt. Cada vegada que em vesteixo de forma una mica masculina em pregunta si em vull assemblar a un noi i em diu coses que no m’agraden relacionades tota l’estona en ferme saber a mi que soc una noia i sempre ho seré pel simple fet d’haver nascut amb vulva.

Jo porto el cabell curt des de fa poc, ara està una mica més llarg i l’hauria de tornar a tallar, però el meu pare no vol. Diu que no vol que em torni a tallar el cabell perquè el pentinat que pirto és de noi. Diu que si m’el tallo em posi el serrell tort, diu que això és de noia.

Realment no m’agrada gens l’actitud que te el meu pare amb això.

Jo no li vull ocultar al meu pare la meva identitat com a persona de gènere fluït, però tinc por de quina pugui ser la seva reacció tenint en compte la seva forma d’actuar.
Tampoc m’agrada molt l’actitud d’El meu germa.
Realment no se que fer. Em fereix molt l’actitud que tenen el meu pare i el meu germà perquè no em sento bé. N’estan dient que soc jna cosa que no soc.

Que puc fer?

--



La Laura Centellas t'ha moderat el missatge amb el suport de Cristina Albó, psicòloga experta en sexualitat. 



Moltes gràcies per la teva consulta!