Bon dia!
Vaig escriure fa molts anys quan anava a l'ESO i em vau ajudar a sortir de l'armari en aquell llavors i a superar les meves pors socials,
Ara, que ja no sóc tant adolescent, puc dir que he experimentat prou bé en l'amor. El problema és que ara no surto del mateix lloc.
M'explico, al gener farà un any que vaig deixar-ho amb el meu ex. Una relació de 2 anys que, tot i haver-ne tingut d'altres, mai havia sigut tant forta com aquesta.´
El fet és que es va acabar prq em feia paranoies mentals i estava obsessionat en passar temps junts, que és normal en part, però per la seva part no li agradava gens tenir les coses programades i era més d'anar sobre la marxa. Això durant un temps vam ser capaços de compaginar-ho. Primer ell es va ajustar a mi i dsprs jo a ell, però al cap del temps això va resultar en discussions constants sobre què fer i com actuar.
Falta de comunicació no n'hi va haver mai, és més, cada problema que tinguessim el parlavem profundament en persona fins que arribessim a un acord. A vegades necessitavem uns dies de desconnexió i ho feiem sense problema; sempre tornavem més units que mai.
La cosa es va girar al final, quan a mi se'm va anar l'olla i no acceptava tant les normes que vam establir i volia tenir més control del que feiem i quan ho feiem. Això va acabar causant que, tot i que li fés mal (prq m'ho va dir), em digués que: "Ets la persona però no el moment. Hem de donar-nos un temps llarg i si algun dia toca tornar."
A l'inici això em va fotre moltíssim i vaig intentar evitar-ho de totes maneres. Però això va causar que m'acabés bloquejant demant-me perdó i dient que és el millor per als dos. (Cosa que no estava d'acord en aquell moment). No obstant, van passar els mesos i vaig haver de fotram i intentar superar-ho. Vaig fer un canvi mental molt important que m'ha ajudat a entendre molts dels errors que vaig cometre i a com no repetir-los.
El fet és que les vegades que ens hem trobat, tot i haver-nos saludat i creuat 4 paraules, no sembla que vulgui tornar, almenys per ara. L'últim cop li vaig escriure per la privada dient-li que ja em sentia preparat, explicant-li el meu canvi i tal, i em va dir que s'alegrava i que m'anés molt bé. Però no em va dir res concluent, és més, em va bloquejar també.
Jo estic super enamorat i crec que el meu futur és amb ell o amb ningú, ja que mai havia sentit el mateix amb ningú, i quasi 1 any després, segueixo estimant-lo més que mai. He intentat tenir relacions amb altres persones però al moment de l'acció sóc incapaç i em ve ell al cap.
Ara la pregunta, és normal que no senti res per ningú altre tot i 1 any després? Hi ha alguna manera de superar-lo? He de seguir esperant?
Sento la pedazo xapa, però el context era necessari. Per cert, és molt guapo, molt, però igual que jo té tdh, tot i que ell és molt happyflowers.
Laura Centellas Data: 25/11/2024 13:02
Hola consultor!
Gràcies per escriure’ns.
Primer de tot dir-te que és natural sentir per una persona amb la que has passat bons moments i te’n has enamorat, encara que ja faci temps que no esteu junts.
Tot això que sents pot ser per varis motius: en una relació intensa es creen llaços emocionals forts que generen apego i a vegades dependència, a més el cervell associa moltes situacions (llocs, olors, persones, etc.) a aquell temps viscut amb la persona, i aquests records creen una melancolia que es pot convertir en necessitat per tornar al que teníem abans. També pot ser que hagis idealitzat la relació ja que no has viscut una experiència igual amb ningú més, i per últim, pot ser que també tinguis por al canvi o a la soledat, per això de “el meu futur és amb ell o amb ningú.
Primer seria important canviar aquesta idea tant contundent de que només podràs sentir o ser feliç amb ell, llavors també és important que acceptis les emocions que estàs sentint, com he dit, és natural sentir tristesa en aquestes situacions, al cap i a la fi estàs processant una pèrdua i això comporta un dol.
El millor que pots fer és buscar suport dels teus amics o família, crear noves rutines i si ho trobes necessari considerar anar a teràpia.
A la vida no tot és blanc o negre, també existeixen grisos i també són bonics. El fet de que li hagis dit que tu ja estàs llest per tornar està molt bé, almenys saps la seva posició, i és que ara mateix no vol tornar i vol que tu continuïs amb la teva vida, així que tocarà continuar, i si ho trobes oportú, deixar la porta oberta per si ell mai torna, sense que això et freni a conèixer i sentir per altres persones.
Espero haver-te ajudat.
Estrella Dorca – Psicòloga
@estrelladp_psicologa
-- La Laura Centellas t'ha moderat el missatge amb el suport de la Estrella Dorca, psicòloga.
Moltes gràcies per la teva consulta!
Només els moderadors i l'usuari que ha fet la consulta poden publicar-hi respostes.
