Hola bonica! Gràcies per compartir el que estàs passant; entenc que no és gens fàcil viure amb aquesta situació. El que descrius és realment complicat i estic segur que genera molt d’estrès tant per a tu com per als teus pares. Quan el cos reacciona d’aquesta manera, amb nàusees o vòmits només de pensar en menjar, pot estar relacionat amb diversos factors que van des de qüestions fisiològiques fins a aspectes emocionals o d’estrès. Encara que comentes que el problema no és amb el teu cos en si, és important tenir en compte que algunes vegades el rebuig al menjar pot estar vinculat a canvis emocionals o a situacions d’angoixa que, sense que ho notem, poden afectar el nostre apetit o el nostre sistema digestiu. Per començar, et recomano parlar amb un professional de la salut, com un metge o un nutricionista, per descartar qualsevol problema físic que pugui estar causant aquests símptomes. Una revisió mèdica completa t’ajudaria a identificar si hi ha alguna raó física per la qual el teu cos rebutja el menjar i alhora, et podran ajudar a controlar la pèrdua de pes que pot tenir efectes en la teva salut a llarg termini. A més d’això, també et suggeriria buscar l’ajuda d’un psicòleg, ja que, moltes vegades aquest tipus de dificultats amb el menjar poden estar connectades amb l’ansietat, l’estrès o aspectes emocionals, sense que siguis conscient d’aquests factors. Un psicòleg et pot ajudar a identificar algun d’aquests factors i també, a desenvolupar estratègies per gestionar aquests sentiments. També et recomano que ens puguis seguir al perfil d'Instagram @imaacabemambelstca. Mentrestant, intenta ser el més amable possible amb tu mateixa i fes entendre a la teva família com et sents, ja que les bronques o la pressió externa poden augmentar aquest rebuig al menjar, fins i tot si no és intencionat. Potser ajudar-los a entendre que necessites suport en comptes de pressió pot millorar la situació a casa. Molta força i no pateixis, que aquest procés té solució amb el suport adequat. Hi ha molts professionals amb experiència en aquests casos que et poden ajudar a sentir-te millor. Espero que això et doni una mica de claredat, i recorda que buscar ajuda no és una debilitat, sinó una signe de valentia. Cuida't molt i una abraçada molt forta. 💗
--
La Laura Centellas t'ha moderat el missatge amb el suport de Maria Prieto, psicòloga experta en alimentació.
Moltes gràcies per la teva consulta!
