No se que fer i com superar-lo

Mes o menys a finals d'abril vaig començar a parlar amb un noi que ja ens coneixiem perquè jugavem al mateix club d'esport. De seguida ens vam tenir molta confiança i tot era perfecte. Ens veiem de festa, quedavem, parlavem sempre... era tot perfecte osigui literalment tot increible. Però ell feia poc ho havia deixat amb la seva ex (que el va deixar TRAUMATITZAT) i desde el principi em va dir que no estava preparat per una relació, en un futur sí volia però no sabia quan estaria preparat, tot i que sempre em deia que amb mi si volia però que de moment no estava preparat. A mi m'agradava tant (mai havia sentit això per ningú) que realment no m'importava perquè tal com anava tot sabia que al final podriem estar junts. Vam estar tot l'estiu genial i literalment erem com si fossim novios però a mi em feia molt de mal no saber quan estaria preparat. Ell es va donar compta que no anava a estar preparat fins d'aquí molt de temps i ell sabia que a mi això em feia mal tot i que jo l'haguès esperat tot el temps que haguès fet falta. Vam acabar super bé i vam parlar les coses de manera molt madura i en tot moment ho vam fer pensant el que era millor pels dos. A dia d'avui som "amics" perquè estem en el mateix grup d'amics, però sempre que ens veiem clarament encara hi ha la conexió i sempre que parlem del tema sempre em mostra que jo a ell encara li importo però que simplement ell no podia donar-me el que jo volia.
Llavors això em ralla molt i ja fa 3 mesos que ho vam "deixar" però no el supero i cada cop que el veig encara es pitjor. Encara m'encanta i quan ens veiem jo noto que ell encara sent el mateix. Però no se que fer, el supero, l'espero, intento tornar a parlar les coses amb ell? Realment nose com gestionar això perquè jo realment me l'estimo moltissim i mai havia sentit això per ningú.
Que faig?

--
La Laura Centellas t'ha moderat el missatge amb el suport de la Estrella Dorca, psicòloga.



Moltes gràcies per la teva consulta!