Hola bonica! Gràcies per escriure’ns i compartir com et sents. És molt comprensible que et faci por o et sentis insegura a l'hora de sortir sola a córrer, especialment si no estàs acostumada, és una por que moltes persones experimenten i no hi ha res de dolent en sentir-te així. El fet que t'agradi córrer i vulguis superar aquesta por ja és un gran primer pas.

Per començar a superar-la, podries fer petits passos progressius. Per exemple, podries intentar córrer per zones que coneguis i siguin concorregudes o començar fent trajectes curts i a poc a poc anar augmentant la distància. També pots portar algun dispositiu de seguretat, com un mòbil amb geolocalització o avisar algú de confiança d'on estaràs corrent, perquè et sentis més tranquil·la. Una altra opció és trobar algú que et pugui acompanyar al principi fins que et sentis més segura corrent sola. De mica en mica, quan vegis que no passa res i que tens el control, la inseguretat anirà disminuint. Recorda que no ets menys valenta per tenir aquestes pors. La frase que menciones és motivadora, però cadascú té el seu ritme per afrontar les seves pors, i és totalment vàlid anar acompanyada si et fa sentir més còmoda. Felicitats per voler superar-te i créixer, fes-ho al teu ritme i estic segura que aconseguiràs sentir-te més segura. Una abraçada.