Hi ha una cosa de la que nescessito ajuda.
Nosaltres a l'institut som un grup de tres. No som ni populars ni pringades i res. El cas esque al grup som jo, la meva millor amiga i l'altra (li direm Pepita per no dir el nom real) . A vegades em preocupa que es pugui sentir exclosa, ja que amb la meva millor amiga quedem molt i fem moltes coses juntes. Però el que més em preocupa no es això. El que em preocupa esque les tres estem bastant "planes" (jo la que més). I la Pepita molt sovint deixa comentaris sobre el seu cul, les seves, curves i coses així. Però la veritat esque està casi tan plana com jo. I a vegades no només fa això. Sovint també u fa menysprean als altres. Per exemple, un dia a unes colonies haviem d'anar a Caldea, i jo estava amb e banyador mirant-me al mirall. I de repent diu _que es estooooooooooooo! Vale que jo tampoc és que tingui molt cul, però lo teu és exessiu. No tens reeeeeees!
I no és que me importi gaire la seva opinio, però amb la meva millor amiga tampoc sabem com obrir-li els ulls sense fer-li mal, perquè a la minima que li dius res es posa a la defensiva, i em pensat en un mun de coses, pero farien que, o nos separessim, o l'amistat fos forçada. I tampoc la volem deixar sola, perque som les uniques amigues que te, i a vegades es divertida i tot.
I nosaltres tres som molt de la conya, pero a vegades la meva millor amiga o jo ens fem les tontes sobre algun tema i semble que no ho pilli, modo que diu :
que nooooooooooo, joder que no es aixi com se fa. De veritat, no coste tant!, i es modo -tia, que ere conya!.
Nose.
I sempre vol tenir la rao en tot! Em sembla que es una mica egocèntrica, i no se com arreglar aquest problema sense que acabi sent una amistat forçada o que es trenqui
Laura Centellas Data: 11/10/2024 15:30
Hola consultora!
Gràcies per escriure’ns!
Ens arriben moltes consultes relacionades amb l’amistat, i és veritat que a l’adolescència les relacions amb els amics són un pilar molt important de la nostra vida.
Pel que m’expliques, la teva amiga “Maria” deixa anar comentaris desagradables i que no t’agraden, així que el més lògic i recomanable en aquest cas és començar a posar límits.
Si per exemple et diu que “per culpa vostra no soc popular”, pots contestar-la perfectament i educadament que si vol pot provar d’anar amb un altre grup si el que vol és ser popular.
Si us critica quan feu bromes, ella s’ho perd, sou vosaltres les que esteu gaudint d’un bon moment i de les “conyes”.
Si us insulta dient que sou “tontes”, li pots preguntar que si per fer una broma una persona és ser tonta, o també en que es basa per dir-vos tontes.
No et quedis callada, posa límits, sempre de manera educada i respectuosa, però no t’ho guardis per tu perquè sinó ella sempre continuarà fent aquests comentaris despectius cap a vosaltres.
Posar límits no vol dir deixar de ser amigues, posar límits és respectar-se a una mateixa i fer que la respectin.
No cal ferir a ningú, sinó practicar la comunicació assertiva: dir les coses que et molesten però ben dites, sense insultar ni menysprear.
Espero haver-te ajudat.
@estrelladp_psicologa
-- La Laura Centellas t'ha moderat el missatge amb el suport de la Estrella Dorca, psicòloga.
Moltes gràcies per la teva consulta!
Només els moderadors i l'usuari que ha fet la consulta poden publicar-hi respostes.
