Penso que puc tenir un TCA i no se com reaccionar correctament

Hola.
Abans de tot, m’agradaria dir que soc autista i TDAH (dic soc i no tinc perquè vull, no diguis res d’això) no se si això ajuda, però jo ho dic.

Noto que menjo poc moltes vegades, encara que no sempre.
He estat investigant i crec que el trastorn que podria tenir es trastorn per evitacio/restricció de la ingesta (crec que es pit confondre amb anorèxia nerviosa).
Coses que em pasen d’aquest trastorn son per exemple que no tinc interès pel menjar o l’evito, perdo pes o no augmenti de pes segons el que s’espera, no tinc por a augmentar de pes, no tinc una imatge corporal distorsionada o negativa de mi mateix.

No estic segura de si podria ser això o no.

A vegades em salto àpats, sobre tot el berenar, perquè es el que els meus pares controlen menys. A vegades no menjo o menjo molt poc de l’esmorzar que porto a l’Institut, encara que son 6 hores.

He notat que menjo menys si estic nerviosa o amb gent.

També, a casa o cualsevol altre lloc, sempre soc la ultima en acabar de menjar, i a vegades llenço part del menjar. Normalment no prenc postres, a vegades un gelat de gel.

Normalment no penso molt en el meu pes, només en l’àmbit esportiu (soc judoka), encara que quan ho penso crec que potser peso masa…avui m’he pesat i pesava 63,9 kg, jo medeixo 1,70 mes o menys, no se si es adequat.
Normalment em peso una vegada, dos o tres al mes, i ho faig des de juliol, (al juliol pesava 66,0 kg). A partir del juliol he anat baixant de pes.

M’incomoda menjar amb molta gent, també m’incomoda que els meus pares estiguin pendents de si menjo o no… fa que em costi mes menjar.
També parteixo el menjar en trosos petits.

Ara mateix, estic llegint uns còmics i mirant una sèrie amb un protagonista que pateix anorèxia nerviosa (còmics i sèrie de Heartstopper).
I, m’he sentit identificada amb ell, encara que no moltisim, però ho he pasat malament.

Fa uns mesos, em vaig posar malalta de la panxa i ho vomita a tot, quan em vaig recuperar, jo gairebé no menjava… els meus pares pensaven que era perquè jo volia baixar de pes.
Fa un temps, m’ho van tofnar a preguntar.
Totes les vegades he dit que no, perquè estic bé amb el meu pes, crec.

Simplement em costa menjar, soposo.

També estic molt cansada, tinc son tot el dia i tinc menys motivació per entrenar.

També tinc moltes ganes d’anar al psicòleg i parlar d’això, però encara no se quan podré, la meva psicòloga ha marxat i tindré una altra que no conec, no se si podré explicar això en persona a algú que no conec.

Sento haver escrit tant.
Gracies.

Hola, moltes gràcies per explicar-nos tot el que et passa. Entenc la preocupació i la necessitat de potser, posar-li nom al que et pot estar passant, però recorda que l'important és posar-hi solució, tingui el nom que tingui. Amb això el que vull dir, és que tal com dius, parlar-ho amb la teva psicòloga pot ser una molt bona manera de trobar solucions al que et pot estar passant. Tot i així jo t'aconsello que també ho puguis explicar a casa, ja que podran donar-te suport, acompanyar-te en moments complicats i sobretot, podran accelerar la visita amb el professional de la salut corresponent per valorar què és el que està passant. Gràcies per explicar-nos-ho, aprofita aquesta valentia i fes que més persones que t'estimen et puguin ajudar. Tot el que ens expliques ens fa pensar que quan abans ho puguis dir a casa, abans començarem a posar-hi solució sigui el que sigui que t'està provocant aquest malestar. Si creus que se't pot fer difícil explicar-ho, que no trobaràs les paraules o que no saps gaire com fer-ho, ens pots contactar a l'Associació Contra l'Anorèxia i la Bulímia i t'ajudarem a fer-ho (telèfon: 93 454 91 09 o al nostre correu electrònic: consulta@acab.org). Esperem la teva trucada, una abraçada gegant!

--



La Laura Centellas t'ha moderat el missatge amb el suport de Sergi Lencina, psicòleg expert en alimentació



Moltes gràcies per la teva consulta!