Hola! Moltes gràcies per compartir el que sents, i primer de tot vull dir-te que és molt valent obrir-te d’aquesta manera. És totalment normal sentir-se així en aquesta etapa de la vida, especialment quan ens comparem amb els altres, i és totalment comprensible que aquestes inseguretats et generin malestar, però és important recordar que parlar-ne, com ja estàs fent, és un primer pas molt important cap a sentir-te millor.
Moltes vegades, el que percebem com a "defectes" són simplement diferències que ens fan únics. Vivim en un món on les comparacions són constants, sobretot a través de les xarxes socials, però aquestes no reflecteixen la realitat completa. El que realment importa no és encaixar amb els estàndards dels altres, sinó aprendre a acceptar-nos tal com som.
El camí cap a l'autoacceptació pot ser complicat, però no es tracta de ser perfecte, sinó de respectar-se i tractar-se amb amabilitat. L'autoexigència pot fer-nos sentir encara pitjor, així que és fonamental recordar que no cal complir amb cap expectativa externa per tenir valor. Donar-se temps per descansar, per fer activitats que t'agradin i per parlar-te a tu mateixa amb afecte són passos essencials per sentir-te millor.
També és molt útil reconèixer com et sents en cada moment. A vegades, només el fet de parar i escoltar-te pot ajudar-te a reduir la pressió que et poses a tu mateixa. Sempre és bo parlar amb algú de confiança, com algund els teus pares o potser un professional, per ajudar-te en aquest procés. També et recomano que ens puguis seguir al perfil d'Instagram @imaacabemambelstca. No estàs sola en aquesta lluita, i el fet que vulguis treballar en això és una gran mostra de fortalesa. Sigues pacient amb tu mateixa, i de mica en mica, aprendràs a valorar-te com mereixes.
Una abraçada!
--
La Laura Centellas t'ha moderat el missatge amb el suport de
Maria Prieto, psicòloga experta en alimentació.
Moltes gràcies per la teva consulta!
