No sé quin títol posar 😅

Hola, bona nit. Em dic Joana. I m'agradaria preguntar-vos un parell de coses. Moltes gràcies per la feina què feu de debò! Tinc 14 anys. Vaig a l'institut i sóc una noia normal, el què passa és què amb vuit anys vaig viure una experiència un pèl difícil i no sé com interpretar-la per tal de poder seguir endavant. Un dia, pues això tenia 8 anys, i una nena de la meva edat, què jo considerava la meva amiga pq era nova i poc social, em va dir què sabia què no havia netejat la taula i què com la Monitora de menjador ho sàpigues em fotrien molta bronca, i una incidència. Jo li tenia una por tremenda, la nena digue'm-li María, em va dir què tenia una manera de què ella no li digués i és q havia de fer tot el què ella em digués, jo pues vaig accedir pq estava cagada no? I em va dir què li havia de fer un petó a un nen posem-li Martí q portava un temps intentant què jo li donés un. Jo no volia i vaig intentar negarme però la María es va acostar a la monitora fent veure que li anava a dir. Jo em vaig acovardir i li vaig fer cas. Total, què li vaig donar un petó al Martí, però volia més, em va obligar a repetir-ho un parell de vegades i em va portar a una part del pati una mica més "privada" allà em van obligar a baixar-me els pantalons i a q em toqués els genitals, i després què li toques jo a ell. Al final em va obligar a què el seu penis i la meva vagina entresin en contacte sense arribar a la penetració només un simple "roce". Tot i què jo no volia res d'allò vaig accedir i ho vaig fer tot. Després d'aquell dia aquest record no va sortir més fins a 6é de primària 4 anys més tard què m'ho van recordar. I em va turmentar un temps . Avui dia hi he tornat a pensar degut als canvis de 3r d'ESO què vaig a la mateixa classe què el Martí. La meva pregunta és si això es pot considerar abús sexual, pq jo vaig accedir i pq tenia la mateixa edat i no crec què sapigués que estava fent. I l'altra és com ho puc explicar a me mare? Fa sis anys què va passar, vaig tard i no sé com fer-ho. Fa un més en vaig parlar amb un amic meu i em va dir que estigués tranquila què no ho tornaria a fer. Però jo tinc por. L'altre dia quan a francès el van asseure al meu costat i em va roçar sense voler el braç al girar-se, vaig haver de fer un esforç molt gran per no vomitar o sortir corrents d'allà. És això normal?
Moltes gràcies per llegirme.
Amb molt d'amor Joana ❤️

--
La Laura Centellas t'ha moderat el missatge amb el suport de la Estrella Dorca, psicòloga.



Moltes gràcies per la teva consulta!