Hola vull compartir aquest text per a que la gent pugui veure que sempre hi ha algú que ens empeny. Encara que de vegades,no es vegi.Vaig conèixer la Marga, la meva perruquera, un dia de setembre i recordo que jo estava molt nerviosa perquè tenia una conferència a la universitat. Ens vam entendre bé i ens vam agafar confiança. Recordo el dia que vaig presentar el meu treball de fi de carrera i ella hi era, el dia que em vaig graduar, el dia que em va posar molt guapa perquè anava a fer de mestra als militars de l'escola de Talarn, i el dia que vaig tenir un casament. Ella sempre hi era, fos l'hora que fos, i mai tenia un "no". Sempre un "sí", amb moltes idees i originalitat, que superaven les de moltes persones que es fan dir professionals.
El meu cabell donava molt de si i ens passàvem hores xerrant. La Marga valorava molt la cultura de l'esforç i et feia veure que sempre s'ha de posar passió en el que fas. És una d'aquelles persones que creuen en tu encara que tu no hi creguis. I, sense ànim de fer la pilota a ningú, ella ha aconseguit que sigui la persona que sóc ara. La paraula "gràcies" queda curta. Mai tindré prou agraïment. Aniré a altres perruqueries, coneixeré altres professionals i potser inclús tindré bona sintonia amb ells, però la Marga sempre serà la meva perruquera. No cal desitjar-li sort, perquè sé que la tindrà.
Gràcies per ajudar-me a fer-me gran. Una abraçada.
Laura Centellas Data: 17/09/2024 12:59
Quin escrit més bonic! Gràcies per compartir-ho i ensenyar-nos a apreciar els petits detalls que acaben sent grans impulsors de la nostra vida.
-- La Laura Centellas t'ha moderat el missatge amb el suport de la Estrella Dorca, psicòloga.
Moltes gràcies per la teva consulta!
Només els moderadors i l'usuari que ha fet la consulta poden publicar-hi respostes.
