Holaa, jo feia la consulta perquè estic molt molt molt desesperada!!
Aquest any he fet la sele i em va anar fatal, vaig treure una nota molt més baixa de la que em pensava i no he entrat a res!!!
Em sento TAN fracasada, no us ho podeu imaginar, ha estat el pitjor estiu de la meva vida i estic súper perduda...
La setmana que ve totes les meves amigues comencen la uni i jo em sento literalment TIRADA perquè no tinc cap opció. Us explico, la carrera que vull fer només la fan a 1 universitat en tot catalunya i obviament no he entrat aquí. Amb muns pares estem contemplant la opció de privada però sé que no ens ho podem permetre, són MASSES diners i sé que si entrés els arruinaria literalment. Els preus són exagerats.
Hem mirat una altre carrera però al posar aquesta opció tard, la universitat ens ha dit que m'he d'esperar fins a final de mes per saber si encara quedaran places (tenint sort, perquè potser ni això) i les classes ja farà temps que hauran començat, a mes a mes no seria aquí Barcelona, seria a lleida i això significa buscar pis, residencia,etc. vaja, coses que no es poden buscar amb dos dies. Per tant, com podeu veure sóc una pringada la qual li ha anat la selectivitat com la merda i li ha perjudicat tot el futur que tenia planejat. Tothom està començant classes i jo estic aquí desesperada sense saber que fer amb la meva vida, creant mal ambient a casa perquè també estàn neviosos i està sent tot una puta merda (em sap greu per les paraules però de veritat que no sé que fer, estic massa desesperada). El pitjor de tot es que ho amago, amb les meves amigues aparento que tot s'està posant a lloc i que d'aquí res també estaré a la uni com elles, però estic desfeta, no sé que fer em sento molt perduda i no sé que serà de mi literalment, tinc moltíssima por del futur ara mateix, la meva entrada a la uni ha estat 0 de com m'ho imaginava i em sento una fracasada perquè em comparo amb les meves amigues i absoultament totes ho han aconseguit. Sé que l'èxit dels altres no és el meu fracàs, però ara mateix ho sento així, tinc ràbia, enveja i decepció a mi mateixa. El pitjor de tot és que sé que també he decepcionat moltíssim als meus pares i això em mata. Estic valorant la idea de repetir la sele al juny però confio tan poc amb mi ara mateix que dubto molt entrar...i encara que torni a fer la sele al juny, que faig durant 1 ANY?? me mare no em deix deixar els estudis durant un any i sinceramnet jo tampoc vull fer un any sabatic...estic perdudíssima només vull que la nota de tall baixi i poder entrar!!! no se que fer ajudaaa
Laura Centellas Data: 16/09/2024 11:20
Hola Consultora!
Gràcies per escriure’ns.
Entenc que la teva situació ara mateix és complicada i ho veus tot negre, és normal, ja que tots els plans que tenies s’han trencat i això desestabilitza molt.
Està bé lamentar-se durant uns dies, plorar, enfadar-te i tot el que vulguis, però un cop atravessat el “mal tràngul” toca posar acció i no desistir.
Tens un any per endevant, moltes persones arriben a la uni amb més de 18 anys, ja sigui perquè han fet un grau superior o perquè han tardat més a treure’s el batxillerat o la sele, o perquè pude tenen 30 anys i és ara quan es poden permetre estudiar una carrera o els hi vé de gust.
Per tant, el meu concell és que et centris amb aquest any, busca feina per poder estalviar per l’any que vé, apunta’t a una acadèmia per estudiar la sele, apunta’t a cursos que t’interessin, etc.
No és un any perdut, és un any ple d’oportunitats.
Si els hi expliques la veritat a les teves amigues segurament et sentiràs més apoiada i almenys no t’ho hauràs de guardar tot per tu. La veritat per endevant sempre és la millor opció.
Esper-ho haver-te ajudat.
-- La Laura Centellas t'ha moderat el missatge amb el suport de la Estrella Dorca, psicòloga.
Moltes gràcies per la teva consulta!
Només els moderadors i l'usuari que ha fet la consulta poden publicar-hi respostes.
