Hola,
Ens sorgeixen diverses preguntes: què passa de diferent quan estàs amb el noi d'ara, en comparació amb el d'abans? Com et sents tu? Què creus que canvia? Què et permeties fer amb l'altre noi que ara no et permets?
Un cop hagis respost aquestes preguntes tranquil·lament, les pots escriure en un paper i donar-te temps per pensar i veure com et sents. Si arribes a alguna conclusió o prens consciència d'alguna cosa que fins ara no te n'havies adonat, pots fer-te la següent pregunta: quina part depèn de mi? I d'aquesta part que depèn de mi, què puc fer per canviar-ho?
Pots intentar fer aquelles cosetes que consideres que et poden ajudar a sentir-te més tranquil·la i a tenir menys por. La por ens limita i com més "sobre pensem", més ens en distanciem i més gran es fa.
Sovint per desbloquejar-se és important passar a l'acció, és a dir, en comptes de continuar pensant, s'ha de prendre el risc de passar a l'acció i que tot allò que està a la ment, passi al cos. És positiu que tinguis algunes experiències passades en què no hagis tingut por i hagis pogut comprovar que no passava res del que ara t'imagines que podria arribar a passar.
L'última pregunta que ens neix (si tens ganes de continuar aprofundint): Si passés tot allò que tens por que passi, què passaria?, i de cada resposta que et vingui, torna't a preguntar i què passaria? (això poder et pot ajudar a ampliar la mirada i a veure el problema més petit).
Si tens ganes de continuar aprofundint per aquí, pots fer més consultes responent el que t'hem dit.
I si sents que la por és massa gran per a afrontar-la tu sola seria interessant que et dirigissis a una terapeuta especialitzada en el tema perquè et pogués acompanyar en aquest procés.
Una abraçada ben gran i gràcies per la consulta!
--
La Laura Centellas t'ha moderat el missatge amb el suport de
Cristina Albó, psicòloga experta en sexualitat.
Moltes gràcies per la teva consulta!