Hola consultora!
Gràcies per escriure’ns.
La teva consulta pot ajudar a moltes persones que es trobin en la teva situació.
Arriba una edat que, com bé dius, la gent comença a fer “la seva vida” i s’oblida de les amistats. Moltíssima gent quan troba parella s’aïlla dels demés i comença a fer-ho tot amb aquella persona, això és un risc ja que si la relació es trenca, després els costa molt tornar al cercle d’amistats del que s’havien distanciat i normalment han de començar de nou.
Ara bé, parlant en el cas de la teva situació; generalment venim d’estar en una escola, un institut o una universitat, allà veiem els nostres amics cada dia i normalment no tenim gaires responsabilitat, això fa que tinguem la sensació de que estem socialitzant constantment. Arriba una edat en la que les responsabilitats comencen a pesar, ja sigui una feina, pagar un lloguer, un cotxe, cuidar un fill, compromisos amb la família o la parella, etc. Això fa que tinguem molt menys temps lliure i en conseqüència, menys temps d’oci.
Pot ser que a partir dels 20 i pico anys la gent comenci a tenir altres prioritats que quedar amb els amics/gues, això no vol dir que deixeu de ser amics. Un amic és aquell amb el que pots confiar i al que pots recórrer si et passa algo, tant bo com dolent. A vegades la gent no pot quedar perquè té altres prioritats i no per això s’ha d’acabar l’amistat.
Ara bé, pel que ens expliques, ja fa un temps que t’estàs aïllant i això és perillós, més que res perquè el dia que vulguis tornar a socialitzar et costarà més, i socialitzar és una part molt important i necessària de la nostra vida. Per tant, el meu consell és que tornis a sortir, parlar amb gent, reemprendre amistats o provar de fer-ne de noves. Si no et veus capaç busca ajuda professional, però sobretot, posa-hi remei!
No passa res per estar un temps sol, de fet la soledat no és dolenta, ens ajuda molt a reflexionar i a créixer, el que és molt dur és sentir-se sol, sense xarxa i sense ningú amb qui confiar.
Espero haver-te ajudat.
--
La Laura Centellas t'ha moderat el missatge amb el suport de la
Estrella Dorca, psicòloga.
Moltes gràcies per la teva consulta!
