Consultori - Psicologia: Estic MOLT desesperada

-
Any: 2009
Comarca: Segarra
Data: 24/08/24 02:23

Estic MOLT desesperada

Hola, últimament em sento molt sola, no tinc amics, en veritat si que en tinc, però són amics forçats, no m'acabo de sentir bé amb ells, no connecto absolutament amb ningú, em sento, sola, solissima, no sé que fer, visc en un poble, ja conec a tothom, sento que no encaixo a cap lloc al que vaig, sento que sobro a cada lloc al que vaig, sento que faig molta nosa, sento que dono verguenza ajena, no m'he Liat, ni he fet res, no sé que fer, no se com solucionar-ho, quan torna al institut serà pitjor, veig a la gent socialitzant super fàcilment, i jo.... Bueno.... Em trenco en llàgrimes només de pensar-ho, em sento una inútil, una perdedora bona per a res que mai aconseguirà res a la vida, intento ser positiva, intento motivarme, em parlo bé a mi mateixa, i em sento igual, ja fa més de mig any que em sento igual, necessito posar-hi un remei, vaig a un psicòleg, (sóc Asperger per cert) em ha dit que he de acceptar que sóc diferent, i que puc ser felic i viure plenament igual, però que potser no trobaré persones amb les qui senti una conexió, això em trenca, un dels meus majors terrors es quedar-me sola, i no només estic sola, em sento sola, siusplau doneume algun consell O algo estic molt desesperada

Laura Centellas
Data: 27/08/2024 11:04

Hola consultora!

Gràcies per escriure’ns.

Sembla que aquesta situació que estàs vivint et fa patir molt, ha de ser difícil tenir pensaments negatius recurrents sobre tu mateixa.

El fet de que siguis “Asperger” pot ser que expliqui molts dels sentiments que tens de “no encaixar”, tot i això, siguis Asperger o no, aquest sentiment el té molta gent. Sembla que per encaixar haguem de ser tots iguals i que ens agradin les mateixes coses, però no, lo bonic està en la diversitat.

Pot ser que el fet de viure en un poble et limiti, pensa que a mesura que et vagis fent gran moltes amistats les deixaràs enrere i coneixeràs a noves persones, i qui sap, potser algun dia connectes molt amb algú.

Fa poc una consultora ens explicava que tenia autisme i que connectava molt amb la seva parella, així que no tot és blanc o negre, dona’t la oportunitat de conèixer des de la sinceritat i des de el cor, hi haurà gent que es quedarà i hi haurà gent que no.

Pensa que els que no es queden es simplement perquè no vibreu en la mateixa sintonia, i pensa també que si tu no estàs bé en un lloc (amics) també pots marxar.

Tot i això, si aquests amics forçats s’estan quedant, pot ser que tinguis moltes coses bones que no estàs veient, aprofita per intentar coneixe’ls més i ser tu mateixa sense por.

No hi ha res dolent en tu, simplement tots tenim caràcters diferents i al final el més important de tot és ser bona persona.

Tal com diu el teu psicòleg, el primer pas per a poder sentir-te feliç amb tu mateixa és acceptar-te tal i com ets.

I pel tema de la soledat, sentir-se sola és dolorós, sentir que no tens ningú amb qui compartir bons i mals moments fa molt mal.

Però què me’n dius de la teva família? Estan al teu costat? Els sents a prop?

I del grup d’amics que dius que no encaixes, quines coses vius amb ells? T’expliquen els seus problemes?

Reflexiona sobre tot el que tens al voltant i segur que dins aquest cercle que tens d’amics i família hi haurà algú amb qui confiar. Perquè al final l’amistat és això, acceptar a l’altre sense judici i poder comptar amb ell en els bons i mals moments.

Espero haver-te ajudat.

Molta força i paciència, continua treballant a teràpia, segur que poc a poc tot millorarà.

--
La Laura Centellas t'ha moderat el missatge amb el suport de la Estrella Dorca, psicòloga.

Moltes gràcies per la teva consulta!

Només els moderadors i l'usuari que ha fet la consulta poden publicar-hi respostes.