Hola!
Primer de tot gràcies per escriure’ns i exposar-nos aquesta situació.
Sembla que aquesta relació d’amistat s’està convertint més en una obligació que en un plaer.
A vegades les persones canvien i agafen actituds i camins diferents als d’abans, i això fa que moltes amistats es trenquin.
Les amistats fluctuen, i pot ser que, amigues que tenies durant la infància desapareixin.
És important que valoris què t’està aportant aquesta amistat, és algú amb qui pots confiar? És algú que hi serà sempre que ho necessitis?
Si has contestat que si en aquestes preguntes potser és bo mantenir aquesta amistat, però per poder continuar d’una manera saludable i no tòxica és molt important que posis límits contundents a les seves actituds.
Per exemple, si es queixa de que ha canviat mil plans per quedar amb tu, li pots dir que tu no li has demanat que canviés la seva agenda per tu.
O per exemple, si sempre parla d’ella, li pots comentar que n’estàs cansada i que parlar sempre del mateix tema t’avorreix.
Un cop diguis les coses que penses (ben dites i amb assertivitat) veuràs la seva reacció, pot ser que al principi s’enfadi i que després et demani disculpes. O pot ser que us distancieu. És un risc, però almenys et trauràs de sobre aquests “mals ratos”.
Resumint: és hora de deixar-li les coses clares, sempre amb “carinyo”
Espero haver-te ajudat, només tu saps si et convé o no seguir amb aquesta amistat.
Una abraçada.
--
La Laura Centellas t'ha moderat el missatge amb el suport de la
Estrella Dorca, psicòloga.
Moltes gràcies per la teva consulta!
