Perdó per molestar durant les vacances <3, tinc 2 qüestions:
(Also perdó pel meu us de les comes i els signes de puntuació i l'absència d'alguns accents, se que cometré alguns crims de guerra)
1. No tinc empatia per la meva parella.
ho sigui, si l'estimo moltíssim i no m'agradaria que li passes des dolent però és que tinc la mania/problema/defecte (digues-li com vulguis) de gestionar la ansietat (i qualsevol situació que em generi estres xd) "autolesionant-me". Ho poso entre cometes perquè jo no ho considero tan greu com ell o les altres persones, ja que són ferides superficials i hi ha gent que ho porta molt pitjor (malauradament). Ja estic gestionant tot això amb un psicòleg (bueno no, però no farem spoilers de la qüestió 2) i se que SÍ que és un problema que hauria de solucionar i que no es molt de persona que cuida la seva salut mental fer això però és que no puc/vull parar i clar, el meu novio esta molt preocupat per mi i vol que pari.
El problema es que no puc parar per molt que ell estigui preocupat per mi; l'altre dia em va preguntar que com em sentiria si el que tingues el problema fos ell i que si penso amb ell abans de fer qualsevol cosa, i la veritat és que se que em sentiria malament i que òbviament no voldria que ell fes el que jo estic fent però tot i així... això no evita que continuï fent cas als meus impulsos.
També se que esta molt enamorat de mi i que m'estima molt i per això és preocupa per mi, però a vegades, penso que potser sóc egoista per continuar amb ell tenint jo aquest problema i fent-lo patir tant. Se que ell mai serà capaç de deixar-me i encara menys sabent que tinc aquest problema i sento que l'estic com "condemnant" a estar amb mi, em sento com una carga per ell , en el sentit de que a ningú li agradaria tindre una parella amb clars problemes mentals. No vull deixar-lo, però a vegades sento que hauria de fer-ho per el seu bé, però és que se que igualment li faré molt de mal i no vull perquè l'estimo i m'està ajudant moltíssim.
2. NO SE PARLAR-LI AL MEU PSICOLEG
Doncs a arrel de tot aquest percal, he acabat a un psicòleg xd. Ja hi porto allà des de Abril més o menys i sento que vaig a pas de formiga. Sobretot perquè hi ha molta part del temps en el que em quedo com idiota i se m'oblida que tinc cordes vocals. Això generalment em passa quan em pregunta qualsevol cosa que vagi dirigida sobre la meva autopercepció o com em sento, en general, quan ell intenta fer algun progrés i començar a parlar sobre el perquè estic anant a veure'l cada 2 setmanes. No se perquè em passa això i sento que l'estic frustrant moltíssim i em sap greu per ell.
A sobre, des del meu punt de vista, considero que es un bon psicòleg i que fa bé la seva feina i que no se com s'ho fa però crec que sap entendre el que em passa sense que jo li digui quasi res (cosa que, sincerament, també em fa por, lmao, no se pq xd) i no vull deixar-lo de veure tampoc, però tinc por de que em consideri com un cas massa difícil per a ell i que sigui ell el em deixi de portar.
i em direu, pues digue-li exactament això!! GUYS THATS THE PROBLEM, I LITERALLY CAN'T!! My mouth shuts down and mind turns off when I'm in there.
i també em diureu pues escriu-li a ell els teus problemes en comptes de vomitar-nos-els. És que em fa cringe i por dir-li xd
*facepalm*
Tambe influeix el fet de que ara ell esta de vacances i per això us molesto a vosaltres (sorry).
Moltes gràcies per llegir-me!! ^^
Laura Centellas Data: 18/08/2024 12:21
Hola!
Primer de tot no ens molestes :)
Segon: La teva parella està amb tu perquè vol estar-hi, tu no l'obligues en cap moment. En moltes ocasions dins la parella hi ha un dels membres que passa un mal moment, i això no és motiu per deixar-ho, tens molta sort de tenir-lo al costat i que t'ajudi a veure que això que fas no és sa.
Veig que ets bastant conscient que autolesionar-te no és una bona opció, tot i això ho tens molt normalitzat i això pot ser un problema.
Lu bo d'aquesta situació és:
- tens algú al costat que sap el teu problema, t'escolta i t'ajuda.
- ja vas al psicòleg i pel que dius t'agrada el seu estil.
- tens ganes de solucionar aquest problema.
Per tant de moment tens moltes coses a favor que al final t'ajudaran a fer-hi front.
El més important és que en parlis amb el psicòleg, segur que ha vist molts casos semblants i no s'espantarà gens! el que farà serà escoltar-te i ajudar-te a trobar eines per substituir aquestes autolesions, perquè molts cops es poden tornar en una adicció i això és perillós.
Quan estiguis amb el psicòleg si vols simplement ensenya-li les marques, ell sabrà molt bé quines preguntes fer-te sense fer-te sentir malament.
Espero haver-te ajudat.
-- La Laura Centellas t'ha moderat el missatge amb el suport de l'Estrella Dorca, psicòloga.
insta: @estrelladp_psicologa
web: www.estrelladp.com
Moltes gràcies per la teva consulta!
Només els moderadors i l'usuari que ha fet la consulta poden publicar-hi respostes.
