CANVI INTERIOR (si us plau, necessito entendrem) nose si ho havia enviat bé

Hola! Us escric perque per dintre estic tenin un canvi que noto com si fos molt bestia.
Ara màteix tinc 15 anys, i vaig amb un col.legi una miqueta pijillo.
T'explico, jo fumava, fins fara un mes, iels amic em van convener per deixau, i tame me sentia el bixo raro perque era l'unica que fumava. I ara o vec com un tonteria aixo del fuma, i estupid (1r canvi).
Tame de tant en tant li donava als porros (poquissim), i ara ya no m'apeteix gaire, e renunciata invitacions d'anar a casa d'amics a fumarni (2n canvi)
La gent que m'envolta es preocupa més per coses estupides (estupides tampoc xo nse), i en canvi una amiga meva i jo ens preocupem mes per coses de ijusticies i tal (3r canvi).
Pensava que lo meu era el teatre, pero crec que no, es la musica, quan escric cançons disfruto molt (tot i qe tantsols ni porto un parell), quan canto... bf (tot i qe canto mal), m'encanta... (4t canvi).
El meu estil es més long i tal, en plan sudaderes i tal, tot i qe tame magraden els vestits, pero me sento estranya perque les meves amigues no son d'aquet estil (tot i que me les estimo molt). Però bé soc d'aquet estil (tot i qe les gorres no me molen tant). (5è vanvi)
Me vui fer una dila, tot i que sera estrany, perque sere l'unica noia am dila del curs (contan noisi noies). Aixo te a veure amb el 5è canvi tame. (6è canvi)

Però hi ha un problema, crec que no tinc gaire confiança en mi mateixa. Me sento gorda i lletja, es horrible.
Algun consell? Perdona per les faltes.
Moltes gràcies!

Hola Cati99. Sód l'Assumpta.

Tots aquests canvis que expliques, i d'altres, són ben normals i habituals en l'etapa d'adolescència. Ja saps que aquesta és una etapa precisament caracteritzada per canvis a nivell físic (biològic, hormonal, etc.) però també a nivell psicològic i emocional. És normal, i et diria que sa, que canviem de valors, de gustos, interessos, aficions, motivacions, d'amics, de manera de veure la vida fins i tot. De vegades tots aquests canvis ens fan sentir "raros", insegurs, o diferents als altres. Però pensa que tothom hi passa, tot i que de diferents maneres. Per tant, no hi pateixis. En relació al tema de la confiança i l'autoestima també t'he de dir que va molt relacionat amb aquesta sensació de inseguretat que t'he comentat, pròpia d'aquesta edat. Jo et recomanaria que no et fixis només en les coses que no t'agraden de tu mateixa. Busca i fes una llista de tot allò que t'agrada de tu mateixa, coses de les que et sents satisfeta i penja-la en algun lloc visible de casa teva o de la teva habitació perquè les vagis recordant cada dia. Accepta't tal com ets, i si hi ha alguna cosa que no t'agrada tant de tu, intenta no "amplificar-la", no veure-la més grossa del què és i si cal, posar-hi remei. Per ex. fer esport és una bona manera de cuidar-te i de sentir-te millor amb tu mateixa. Un consell: cuida't i no et matxaquis!.
Gràcies per la teva confiança. Endavant.
www.facebook.com/assumpta.munsaltarribapsicologa
www.interpersonal.cat