Amor?

Fa poc vaig conèixer a un noi un any més gran que jo. Era simpàtic, guapo, divertit i assenyat. Ens vam conèixer a una casa de colònies en família, i jo el mirava constantment. De vegades veia que ell em mirava a mi, i això em posava contenta. Un dia, em va demanar que parléssim, i em va dir que un amic seu estava interessat en mi, perquè pensava que era bona persona. Jo em vaig bloquejar, i li vaig dir que havia de pensar. Li vaig explicar a la meva mare, i ella, que s'havia fet amiga de la mare que el portava a ell i als seus amics, li va explicar, i ella li va dir que creia que era ell el que estava interessat amb mi, no un amic seu. Jo em vaig posar contenta, perquè m'agradava, però no vaig tenir més oportunitat de parlar amb ell. L'últim dia em va dir que ho oblides tot, i jo em vaig posar molt trista. El dimarts vaig aconseguir el seu correu per l'amiga de la meva mare, i li vaig escriure disculpant-me de la meva reacció, donar-li el meu correu (pel seu amic) i demanant-li si volia que fóssim amics. Encara no m'ha contestat, però jo no crec que ho hagi ignorat. Si era ell, es un missatge molt inofensiu, i jo crec que ell voldria que fóssim amics, i bla, bla, bla. Si no era ell, doncs només em respondria: gràcies, li donaré el correu al meu amic, o no.

La meva mare li demanarà a la seva amiga que li digui alguna cosa a aquest noi, com que miri el correu, però tinc por que ho ignori.
Què puc fer; el deixo anar? Continuo tenint esperances? Estic bastant destrossada, i no sé què fer.

GRÀCIES!!