No se que passa!

Hola! Doncs per juliol vaig tenir un petit problema (abusos sexuals, amb droga/alcohol) el cas, es que les meves amigues no em van fer costat i van posar mes merda a sobre, com dien mentires a la poli a l'hora de la declaració i dienli als companys de l'insti que m'ho havia buscat jo. Bé, he deixat d'anar amb totes les amigues que anava, per què ja no era el mateix i em van fer fora. No se perque, si no vaig fer res! Pero segons elles deien que m'ho havia buscat jo que em fesin allo.. quan es totalment fals, per que no recordo res anava drogada! Pro bueno.. la questió es que ara mateix no sóc jo. No confio en cap noia, cap amiga.. penso que totes les amigues son unes falses i que em faran mal, no confio en elles.. nomes amb nois, els nois si que hem porto bé. Les notes no em van bé, suspenc.. i per coses tontes, per que ho se fer, pero a l'hora de fer l'examen no se que em passa.. a casa les coses no van bé.. els meus pares es barallen molt i bueno, no estic agust no se! Vaig a un psicoleg i tal, pero no m'agrada explicar la meva vida ni el que m'ha passat, quan algu em treu el tema o penso jo pel meu compte em poso a plorar sense motiu.. ens van venir a fer una xerrada a l'insti sobre trastorns, i em vaig sentir molt identificada en un que no recordo com es diu, deia que s'havia convertit en una persona freda, borde, que ja no feia tants amics(es el que em passa, no soc la d'abans que sempre tenia amics per tot arreu sino que ara em costa molt!) i que ja no explica les coses que li passa, no se.. algo aixi! A més, nomes em sento bé quan menjo molt, i aixo em preocupa..! Vaig intentar demanar ajuda a una de les meves amigues abans que em fesin fora, pero ella va passar i va deixar de parlarme... i ara, intento demanar ajuda a la meva mare, pero quan li dic em diu que haig de pensar que el que em va passar ja ha passat, pero no es aixo el que em preocupa total no ho recordo.. el que em preocupa es tota aquesta siutació que estic vivint.. d'amagarme, de dir que estic bé de voler estar sola, de saber que necesito ajuda i que l'haig de demanar pero em tira enrere algo! No se... no se que em passa estic molt asustada per que tinc pensaments que mai havia tingut, quan abans que passes res jo era una persona molt optimista.. i ara la gent em diu que he canviat i que soc una borde, tenen rao.. em pico molt rapid, pero jo no vull! Vull ser la d'abans i no se per on començar, tornar a ser feliç sense pensar el que diran, el que ha passat o el que sigui..!

Hola! Sóc l'Eli Aulet. Psicòlgoa d'Interpersonal. Doncs et diría que el que et passa és una situació que has de psoar-hi solució, encara que et pugui costar afrontar el aprlar-ne i que et posis a plorar!! És molt natural que ploris i no passa res, la tristesa i el plor ens ajuda a anar elaborant les coses que ens passin. No ens agrada gens estar tristos però és molt útil i inevitable. Pel que expliques tens vàries situacions a la teva vida que ara mateix estan una mica tocades, i epr tant necessites un suport per anar-te recuperant i anar posant fila l'agulla amb totes aquestes coses. Et recomano molt que aprofitis molt el treball que pots fer amb la teva psicòloga. Amb ella pots aprlar-hi igual qeu com has fet amb la consulta. És una ajuda per tu i la psicòloga té les eines per ajudar-te a que siguis tu qui faci la feina de solucionar i lligar tot això, i sentir-te d'una vegada lliure i responsable en prendre les decisions que tu vols ( tret que encara tens una edat que els teus pares tenen el dret i el deure de prendre algunes decisions epr tu; i que això també cal aprofitar-ho!). Per tant, no tapis el que t'està passant ara menjant o tancan-te a casa sola. Aprofi la teràpi per treballar el que passa dins teu, per apir tota la situació qeu vas viure i per anar posant ordre a la teva vida!!! T'ho dic amb molta força! Tens una gran oportunitat de tenir una teràpai davant que t'ajudarà! Funciona! Eli Aulet www.interpersonal.cat