Hola!
Ostres! Des d'aquí no podem fer cap tipus de diagnòstic, ens falta informació.
Però sí que et podem ajudar a centrar una mica les coses. La teva mare és adulta i ella ha d'aprendre a resoldre els seus conflictes de parella. Per molt que l'estimis i vulguis ajudar-la, potser tu no ets la persona adequada per escoltar les seves queixes i ser el seu suport. No trobes?
En una relació materno-filial és important mantenir l'ordre i la mare ha de cuidar la filla, donar-li suport i deixar-la marxar a viure la seva vida. En canvi, segons el que ens expliques, tu deixes de fer les teves coses per estar al seu costat. I no és just. Ella ha escollit aquesta parella i si no és una relació que aporti benestar, ella haurà d'escollir...
Pel que fa a tu, potser hauràs d'aprendre a posar distància emocional amb el teu pare. Sembla que ja el coneixes força, per tant, l'exercici serà que no ho visquis com quelcom personal. Que intentis posar-hi el màxim de distància possible i que no et facis teves les seves exposicions públiques.
Si creus que el teu pare necessita ajuda professional i una valoració psicològica, potser l'hi pots plantejar. Des del malestar, des dels crits, des de la no entesa entre vosaltres dos.... però serà ell qui decideixi si vol fer aquest pas o no.
Ens sap greu no poder-te donar la recepta màgica, però fent aquests moviments veuràs que et descarregues una mica de tota aquesta càrrega familiar que no et pertoca.
Una abraçada!
--
La Laura Centellas t'ha moderat el missatge amb el suport de la
Laia Sala, psicòloga.
Moltes gràcies per la teva consulta!
