Hola, moltes gràcies per explicar-nos tot el que et passa. En primer lloc, animar-te que, tal com has fet escrivint-nos a nosaltres (senyal que vols arreglar tota aquesta situació), agafis aquesta valentia i energia i la dirigeixis a posar-hi solució. Per tot el que ens expliques i com que dius que potser entres a l'hospital de dia, cal que sàpigues que allà hi ha molt bons professionals que estan disposats a ajudar-te en tot el que necessitis, però perquè l'hospital de dia, o qualsevol altre, recurs funcioni el primer que es necessita és que tu hi confiïs. A un hospital de dia si hi confies i intentes amb honestedat explicar tot el que sents i penses, segur que et podran ajudar. Puc imaginar-me que amb tot el que ens has explicat la situació és molt delicada i mai hem de deixar que ningú ens parli malament, però deixar de menjar no és la solució. Com expliques ara dius que ja no saps ni el que és tenir gana o no tenir-ne, això és senyal que un ingrés et pot ajudar a estabilitzar-te, trobar solucions i sobretot respostes al que t'està passant per poder sortir-ne com més aviat millor. També és important que li expliquis al teu germà el que et passa i a qualsevol persona adulta de confiança que et pugui fer costat, per acompanyar-te en els moments difícils, recolzar-te i abans d'entrar a l'hospital de dia i fer que aquestes setmanes estiguis més ben acompanyada. Recorda que no menjar MAI és la solució i el que està passant no és culpa teva. Però sí que podem intentar solucionar-ho. T'aconsello també que si ho necessites, ens contactis a l'entitat (Associació contra l'Anorèxia i la Bulímia 93 454 91 09) i allà t'escoltarem i analitzarem els recursos que hi ha. Moltes gràcies per escriure'ns i molts ànims VALENTA!
--
La Laura Centellas t'ha moderat el missatge amb el suport de Sergi Lencina, psicòleg expert en alimentació
Moltes gràcies per la teva consulta!