Hola, gràcies per escriure'ns. Segons el que ens expliques entenc que sigui com sigui el teu melic, et genera malestar. Segurament no tant per com és, sinó per com el veus i com el penses. Has de tenir en compte que a l'adolescència apareixen complexes i inseguretats, no tant per com és el nostre cos, sinó per com l'imaginem i per la de voltes que li donem a com és, què pensaran, què diran, etc. La gran majoria de vegades la resta de persones no es fixen en aquestes parts del cos que nosaltres veiem tan sobredimensionades. Per molt que a vegades puguin dir: tens el melic estrany, al cap d'un moment quan s'està parlant d'una altra cosa ja s'han oblidat. Però som nosaltres qui estem molta estona donant-li voltes al què han dit, a com és el melic, etc. És exactament això el que podem canviar: com nosaltres ens veiem i ens cuidem. Sigui com sigui el teu melic, o qualsevol altra part del cos, és el cos que tenim i és molt més fàcil entendre que no es tracta d'aconseguir un cos perfecte, sinó de respectar-lo i tenir cura d'ell per aconseguir sentir-nos segures amb nosaltres mateixes. D'altra banda, pensa que també pots parlar-ho amb aquestes persones i SEMPRE cal dir el que no ens agrada o no ens fa sentir bé, potser això també ajudarà que aquestes persones, o no facin aquests comentaris, o els facin diferent intentant no ferir-te. Si veus que aquests pensaments et fan sentir molt malament no dubtis a explicar-ho a amistat i família, perquè puguin escoltar-te i ajudar-te. Sovint ho oblidem, però parlar del que ens fa mal amb les persones a qui estimem és la millor manera de solucionar aquests problemes. Moltes gràcies i t'animo també a què ens segueixis a Instagram: @imaacabemambelstca. Una forta abraçada!
--
La Laura Centellas t'ha moderat el missatge amb el suport de Sergi Lencina, psicòleg expert en alimentació
Moltes gràcies per la teva consulta!
